miércoles, 5 de junio de 2013
martes, 4 de junio de 2013
lunes, 3 de junio de 2013
miércoles, 29 de mayo de 2013
lunes, 27 de mayo de 2013
lunes, 6 de mayo de 2013
martes, 30 de abril de 2013
lunes, 29 de abril de 2013
Edificis més representatius del modernisme
(Als edificis que no apareix el nom es perquè no s'ha pogut trobar)
Definicions i exemples
El guió literari
El guió literari és el primer elements de treball de qualsevol producció. Aquests ens
explica què succeeix, com és allò que veiem, com se'ns mostra i què podem escoltar.
explica què succeeix, com és allò que veiem, com se'ns mostra i què podem escoltar.
El guió tècnic
El guió tècnic afegeix al guió literari una sèrie d'indicacions tècniques per a que tots els membres de l'equip tècnic puguin treballar. Especifica sobre el paper tot allò que s'ha de veure i escoltar durant la projecció i en el mateix ordre d'aparició.
Storyboard
És un conjunt d'il · lustracions mostrades en seqüència amb l'objectiu de servir de guia per entendre una història, previsualitzar una animació o seguir l'estructura d'una pel · lícula abans de realitzar-se o filmar.
Pre-estiu al Maresme
Components: Judit Bertran, Aina Comas i Marina Moro.
Tasques: Les tres grabarem i som les protagonistes del nostre video, tot i que en algunes escenes sortirem les tres i ens grabarà añgú altre. També sortiran altres persones.
Tasques personals:Farem un guió lierari.
Judit: Farà la imatge representativa del video.
Aina: Organitzarà el video.
Maria: Escriurà el guió.
Sinopsi: Serà com un anunci patrocinant el Maresme i sortiran diferents llocs carismàtics.
En el video no parlarem perquè tota l'estona sonarà la cançó de: "Summer paradise - Simple plan"
Llocs on tenim previst grabar:
Tasques: Les tres grabarem i som les protagonistes del nostre video, tot i que en algunes escenes sortirem les tres i ens grabarà añgú altre. També sortiran altres persones.
Tasques personals:Farem un guió lierari.
Judit: Farà la imatge representativa del video.
Aina: Organitzarà el video.
Maria: Escriurà el guió.
Sinopsi: Serà com un anunci patrocinant el Maresme i sortiran diferents llocs carismàtics.
En el video no parlarem perquè tota l'estona sonarà la cançó de: "Summer paradise - Simple plan"
Llocs on tenim previst grabar:
- piscina
- una o dues discoteques
- platja
- les roques de Calella
- les fonts de Santa Susanna
- una baixada de Sant Cebrià (baixant en bicicleta)
- les Torretes de Calella
- parc de Malgrat de Mar
- l'espigó de Sant Pol
- parc litoral de Sant Pol
- parc Delmau
lunes, 22 de abril de 2013
viernes, 15 de marzo de 2013
martes, 12 de marzo de 2013
martes, 5 de marzo de 2013
lunes, 4 de marzo de 2013
Reflexió Personal de "Bendito Machine III"
Es un video força extrany. Un home d'una ciutat o d'una tribu puja a una muntanya i quan ja es a dalt, apareix una llum i d'allà i surt una mena de televisió. La tribu adora a un toro però quan el ciutadà baixa de la muntanya amb la televisió llencen el toro a la vall i adoren a la televisió. A partir d'aquí el poble comença a revolucionar-se i actuar malament per culpa del seu nou "Déu". Cap al final del video apareix una altre tecnologia pero que acaba destrossada. No entès bé el que volia dir aquest video però crec que es refereixen a que no sempre si es algo nou, desconegut i que crida l'atenció a de ser algo bo, no sempre les modes són millors que les coses que teniem abans.
Què llencen a la vall?
Què llencen a la vall?
El toro.
Quines tecnologies apareixen a l'animació?
Quines tecnologies apareixen a l'animació?
Una televisió i un rubot.
Quins tipus de continguts es veu a les pantalles?
Quins tipus de continguts es veu a les pantalles?
Anuncis, pel·lícules i partits de futbol.
Per què creus que quan apareix una màquina nova apareix una llum del cel?
Per què creus que quan apareix una màquina nova apareix una llum del cel?
Perquè surt de una nau especial.
Qui creus que podria ser el noi que puja a la muntanya?
Qui creus que podria ser el noi que puja a la muntanya?
Un ciutadà o un membre de la tribu.
Per què hi va?
Per què hi va?
Potser perquè ha vist algo extrany, no ho sé.
Quin creus que és el missatge de l'animació?
Quin creus que és el missatge de l'animació?
Si es algo nou, desconegut i que crida l'atenció a de ser algo bo, no sempre les modes són millors que les coses que teniem abans.
domingo, 3 de marzo de 2013
Llenguatge audiovisual
Fotograma o frame?
És una de les moltes imatges individuals en una pel·lícula de cinema, l'element més petit de la pel·lícula. Si es projecta una cadena de fotogrames a una determinada freqüència, com a mínim 12 fotogrames/segon, podem obtenir sensació de moviment.
Presa?
És una actuació enregistrada de forma continuada.
Clip?
El clip és el format informàtic d’una presa.
Pla?
El pla és la visió dels personatges o objectes que es capten des de la posició de gravació.
Seqüència?
El conjunt de seqüències forma la pel·lícula.
Escena?
Designa, al teatre, l'àrea d'interpretació i els bastidors, en oposició a la sala on són els espectadors.
Películ·la?
És una de les moltes imatges individuals en una pel·lícula de cinema, l'element més petit de la pel·lícula. Si es projecta una cadena de fotogrames a una determinada freqüència, com a mínim 12 fotogrames/segon, podem obtenir sensació de moviment.
És una actuació enregistrada de forma continuada.
Clip?
El clip és el format informàtic d’una presa.
Pla?
El pla és la visió dels personatges o objectes que es capten des de la posició de gravació.
Seqüència?
Escena?
Designa, al teatre, l'àrea d'interpretació i els bastidors, en oposició a la sala on són els espectadors.
Películ·la?
És un terme ampli que originalment fa referència al suport físic en que s'enregistren seqüències de fotografíes preses a intervals de temps regulars, però que sovint s'utilitza per a descriure cadascun dels treballs elaborats sobre aquest material, el cinema com a forma d'art i la indústria de comercialització cinematogràfica.
Tipus de plans?
Pla General
Pla Americà
Pla Mig
Primer Pla
Pla Detall
Picat
Contrapicat
Són moviments que fa la càmera quan grava als personatges, pot ser:
Travelling
Panoràmica
Moviment Lliure
Tipus de plans?
Pla General
Pla Americà
Pla Mig
Primer Pla
Pla Detall
Angulacions de càmera?
Angulació NormalPicat
Contrapicat
Moviments de càmera?
Travelling
Panoràmica
Moviment Lliure
Guions tires comiques
Vinyetes de la primera fila
Podem veure com el ratolí Popi entra a un supermercat i apareix Cupit per fer que el ratolí Popi i la porqueta Pepi s'enamorin.
Vinyetes de la segona fila
En Popi està sentat apollat contra un arbre. La porqueta està per allà a prop i Cupit baixa del cel per fer que s'enamorin.
Vinyetes de la tercera fila
La porqueta Pepi va amb bicicleta pel passeig quan de sobte ensopega amb una pedra i cau ella juntament am la bicicleta. El ratolí ho veu i l'ajuda aixecar-se. Cupit fa que senamorin.
Podem veure com el ratolí Popi entra a un supermercat i apareix Cupit per fer que el ratolí Popi i la porqueta Pepi s'enamorin.
Vinyetes de la segona fila
En Popi està sentat apollat contra un arbre. La porqueta està per allà a prop i Cupit baixa del cel per fer que s'enamorin.
Vinyetes de la tercera fila
La porqueta Pepi va amb bicicleta pel passeig quan de sobte ensopega amb una pedra i cau ella juntament am la bicicleta. El ratolí ho veu i l'ajuda aixecar-se. Cupit fa que senamorin.
Video tutorial: Questionari
1-Com
titularé el meu videotutorial?
Com
planxar el cabell correctament
2-Em cal posar un subtítol? En cas afirmatiu, quin?
2-Em cal posar un subtítol? En cas afirmatiu, quin?
No,
no em cal posar cap subtítol.
3-Què ensenyaré a fer?
3-Què ensenyaré a fer?
A
planxar el cabell.
4-Tenint en compte que en el videotutorial cal que hi hagi, com a mínim, dues parts ben diferenciades, la demostració i l'explicació, quin contingut hi haurà a cada part?
Per una part explicaré quins son els estris que hem de fer servir i per l'altre part com planxar el cabell de manera que quedi totalment llis i duri més.
5-Quan ho enregistraré?
4-Tenint en compte que en el videotutorial cal que hi hagi, com a mínim, dues parts ben diferenciades, la demostració i l'explicació, quin contingut hi haurà a cada part?
Per una part explicaré quins son els estris que hem de fer servir i per l'altre part com planxar el cabell de manera que quedi totalment llis i duri més.
5-Quan ho enregistraré?
Aquesta
setmana.
6-És a l'exterior? Hi haurà molt soroll?
6-És a l'exterior? Hi haurà molt soroll?
A
l'interior, a un bany.
No hi haurà soroll.
7-Què faré per aconseguir la màxima qualitat d'imatge i de so possible?
No hi haurà soroll.
7-Què faré per aconseguir la màxima qualitat d'imatge i de so possible?
Gravar-ho
amb una bona càmera i que no parli ningú mentres gravo.
8-Quina càmera utilitzaré?
8-Quina càmera utilitzaré?
La
millor que tingui a casa.
9-Em cal l'ajuda d'algú? De qui?
9-Em cal l'ajuda d'algú? De qui?
Si,
d'una persona que es deixi planxar el cabell i que el tingui bastant
llarg.
10-Hi posaré música? Quina? D'on la trauré?
10-Hi posaré música? Quina? D'on la trauré?
Si
, la descarregaré i es diu: Celebrate.
11-Què posaré als crèdits?
11-Què posaré als crèdits?
No
tinc pensat posar-hi crèdits.
12-És bona idea incloure la URL del meu bloc als crèdits del videotutorial?
12-És bona idea incloure la URL del meu bloc als crèdits del videotutorial?
Si.
lunes, 25 de febrero de 2013
L’últim sopar
És un quadre que s’anomena ‘’L’últim sopar’’. En ell i podem veure l’últim sopar que va fer Jesús amb els seus deixebles i els anuncia que un d’ells el traicionarà. El van crear entre l’any 1495 i l’any 1497. L’autor d’aquest quadre va ser Leonardo da Vinci (tot i que altres pintors també han pintat aquestes escenes). Es troba a la paret sobre la qual es va pintar originariament, en el refectori del convent domínic de Santa Maria delle Grazie a Milàn (Itàlia).
Da Vinci té el domini d'aquesta tècnica i feia obres d'elevada qualitat que reflectien un sentit de bellesa i noblesa.Quan el segle va arribar al seu final, es va concloure el període corresponent a un moviment artístic específicament ubicat a Itàlia. En aquest moment ja s'ha desenvolupat tot el tresor artístic del Renaixement amb el seu pensament humanístic, i des de llavors cada artista europeu ho té en ment per seguir amb altres moviments del mateix àmbit.
L'últim sopar, és una pintura a un mur. És un fresc. A l’obra es pot apreciar la utilització de línies obertes,imprecises i difuminades.Hi ha un gran predomini de línies horitzontals i vertical.
Al fons, veiem que està molt ben treballat i podem diferenciar diversos plans, com el pla de la part que està per davant a la taula, un altre que és la taula, un altre tots els apòstols i Crist darrere de la taula, després el que hi ha darrere d'ells, i finalment, el paisatge que es veu a través de les finestres
La seva coloració, en l'alt sentit del terme, és llum-to-pintura. Els colors van augmentant cap als extrems des dels tons nets en la vestidura de Crist fins les subtils barreges que en les dues zones oposades aconsegueixen la seva saturació. Expressa moviment entre ells, estan parlan i tots desconfien de tots. No hi ha cap text inclòs en l’imatge. Aquest quadre es semblant a altres perquè es un fresc del segle tretze i tots s’assemblaven molt.
És un tema religiós. Correspon a l’estil de la època del renaixement perquè quan es va fer aquest quadre estaven en aquesta època. Es va pintar amb la finalitat de representar lúltim sopar de Jesús i compleix la funció decorativa en una pared.
En principi es tractava d'un encàrrec modest. A Santa Maria, el convent dels dominics proper al palau, el duc havia manat a erigir una església. La copa de vi representa la seva sang. Es una obra figurativa. Comunica sensació de seguretat ja que Jesús dona per segur que algú l’està traïn. Vol transmetra confusió per part de tots, i falsedat per part d’algun dels seus deixebles.
En conclusió, aquest quadre va ser fet per decorar una pared i representar el últim sopar de Jesús.
domingo, 24 de febrero de 2013
martes, 19 de febrero de 2013
martes, 5 de febrero de 2013
lunes, 4 de febrero de 2013
lunes, 28 de enero de 2013
lunes, 21 de enero de 2013
martes, 15 de enero de 2013
Caracerìstiques de l'art romànic
Caracterìstiques de l’art romànic
L’estil romànic va aparèixer a l’Europa Occidental del
segle X,el nou estil es va caracteritzar per ser eminentment religiós tot i que
aparegueren diferents localismes, hi ha una sèrie de trets comuns que unifiquen
l’estil romànic:
-Formes simples i austeres,sobrietat en la
decoració,preocupació per la simetria i per les proporcions.
CONTESTA
1. On i quan apareix l'art romànic?
L’estil romànic va aparèixer a l’Europa Occidental del
segle X
2. Quines característiques comunes va tenir
l'art romànic?
Formes simples i austeres,sobrietat en la
decoració,preocupació per la simetria i per les proporcions.
ARQUITECTURA
Els edificis característics d’aquest estil varen ser els
monestirs i les esglésies,la planta de creu llatina, és a dir, dues naus
creuades en què la principal era més ampla i més llarga.
La capçalera dels monestirs havien petites capelles
circulars,el sostre era en forma de volta de canó , aconseguida per mitjà
d’arcs de mig punt, aquest estil destaquen, a Catalunya, les esglésies dels
monestirs de Poblet i de Santes Creus .
El monestirs romànic tenia les dependències
següents:
-L’església, on els monjos resaven,el claustre, que era
un pati amb un jardí central al voltant del qual es disposaven totes les altres
dependències,l’escriptori, on els copistes reproduïen els manuscrits,el
refectori, lloc en què els monjos menjaven,la sala capitular, en la qual es
feien les reunions dels monjos,l’hostatgeria que acollia els pelegrins i els
viatgers,el monestir més significatiu del romànic català va ser el de
Ripoll.
CONTESTA
1. Quins trets caracteritzen l'arquitectura
romànica?
Havien molts monestirs i esglèsies,la planta era de creu
llatina,la capçalera dels monestirs havien petites capelles
circulars.
2. Quines dependències tenia un monestir
romànic?
L ’esglèsia ,el claustre,l’escriptori, el
refectori,l’hostatgeria i el monestir.
L’ ESCULTURA
La escultura Románica les
seves característiques generals són: la subordinació al marc
arquitectonic, a l’ escultura Románica havia al concepte de l’espai límit.La
seva funció decorativa i doctrinal, la temàtica era religiosa i profana,la seva
tipologia era de relleu.
Les característiques formals de la escultura
romànica són: la seves figures són hieràtiques,rígides i no tenien
expressió.Van fer l’adaptació dels personatges al marc arquitectónic,van fer
servir la policrómia.A la escultura romànica havia ausència de perspectiva feien
servir com a màxim la perspectiva jeràrquica,tenia tendència a la
geometrització.
CONTESTA.
1. Quina era la funció de l'escultura
romànica?
La funció era decorativa i doctrinal
2. Quin material era emprat per
l'escultura?
La fusta i la pedra
3. Quina era la temàtica recurrent de
l'escultura?
La temàtica era religiosa i profana,la seva tipologia era
de relleu.
LA PINTURA
En l’art romànic, la pintura i l’escultura estaven molt
relacionades i compartien molts trets.
Les característiques principals de la pintura eren les
següents: Influència de l’art bizantí,ús de la tècnica del fresc,poc domini de
la perspectiva,colors plans,imatges rígides,
hieràtiques,absència de fons o de paisatges.
LA PINTURA ROMÀNICA: CARACTERISTÍQUES FORMALS I
ESTILÍSTICAS
La pintura romànica era l’adaptació de las figuras al
espai i marc arquitectónic com per exemple del Horror vacui,tenia la tendencia
de la geometrització i la simetria de las formes,tenia ausència de moviment
també tenia ausencia de perspectiva,la perspectiva era jeràrquica,els colors
eren variats i intensos,la figura es delimitava amb traços gruixots i
foscos.
CONTESTA.
1. Quines eren les característiques principals
de la pintura romànica?
Influència de l’art bizantí,ús de la tècnica del
fresc,poc domini de la perspectiva,colors plans,imatges rígides,
hieràtiques,absència de fons o de paisatges.
2. Quina era la funció principal de la
pintura?
Evangelitzadora molt important ja que s’empraven per
narrar passatges de les sagrades escriptures amb les quals els capellans i els
monjos complementaven els seus sermons i ensenyaments.
3. Quina tècnica es feia servir a la
pintura?
La tècnica era el fresc
miércoles, 9 de enero de 2013
Europa i la Mediterrània en l'edat mitjana
Europa
i la Mediterrània en l'edat mitjana
La
fragmentació política de l'imperi Romà
L’imperi
Romà es va dividí en dos territoris: l’imperi Romà d’Orient i
l'imperi Romà d’Occident. L’Imperi s’enfonsà i a Europa i a
la conca mediterrània es va produí la repartició política
següent:
-Imperi
Bizantí, continuació de l’imperi Romà d’Orient.
-L’Europa
occidental, dividida en diversos regnes germànics.
-Els
dominis musulmans, fruit dels territoris conquerits pels àrabs o per
pobles convertits a l’islam
CONTESTA
1.Quin
any es produí la divisió de l'imperi romà?
R/
L’any 395
2.Com
quedà dividida la conca mediterrània?
R/
-Imperi Bizantí, continuació de l’imperi Romà d’Orient.
-L’Europa
occidental, dividida en diversos regnes germànics.
-Els
dominis musulmans, fruit dels territoris conquerits pels àrabs o per
pobles convertits a l’islam.
L'imperi
Bizantí
L’imperi
Romà d’Orient va resistir les invasions dels pobles bàrbars i va
continuà existint amb el nom d’imperi Bizantí.
L’emperador
Justinià I el Gran va intentar reconstruir l’antic imperi Romà:
conquerí la península Itàlica, una part del nord d’Àfrica i les
illes de la Mediterrània occidental, i va arribà a ocupar el sud de
la Península Ibèrica.
La seva
màxima esplendor esdevingué una gran potència militar i comercial
a la Mediterrània. Van haver-hi conflictes socials i religiosos.
Al
final del segle XI entrà en decadència; els musulmans van
aconseguir molts territoris i els turcs van prendre Bizanci el 1453.
CONTESTA
1.On
estava situada Bizanci?
R/ A
Orient.
2.En
quina data va ser presa del turcs? Quin significat especial té
aquesta data?
R/
1453
R/ Els musulmans van aconseguir molts territoris i els turcs van prendre Bizanci.
R/ Els musulmans van aconseguir molts territoris i els turcs van prendre Bizanci.
L'expansió
de l'islam
El
naixement de l'islam
Els
àrabs eren un poble originari de la península d’Aràbia. Al segle
VI estava format pels pobles de l’est, eren nòmades i es dedicaven
a la ramaderia, i els de l’oest, vivien en ciutats i treballaven en
l’agricultura i el comerç.
Els
àrabs eren politeistes. Els àrabs van entrar en contacte amb
mercaders cristians i jueus i amb les seves religions monoteistes.
Va
sorgir l’islam. Mahoma es va convertir en el cap polític i
religiós dels musulmans i a la seva mort aquestes funcions van
recaure en els califes que van construir un gran imperi.
CONTESTA
1.A
quin segle neix l'Islam?
R/Al
segle VII
2.On
s'originà l'Islam?
R/ A la
península d’Aràbia.
La
conquesta de la Península Ibèrica
La
conquesta àrab del regne visigot va iniciar-se l’any 711,els
musulmans havien conquerit la major part del territori. L’expansió
islàmica s’estengué fins a la Gàl·lia, on van ser derrotats
pels francs. Les valls cantàbriques i algunes zones dels Pirineus
van quedar fora del control musulmà. La resta de la Península va
quedar sota el domini del califat omeia, esdevingué una gran
potència cultural i econòmica a l’Europa occidental.
Durant
els primers anys l'Àndalus va ser un emirat, era governada pels
emirs. Es va declarar l’emirat independent políticament i
s’esdevingué un califat independent.
L’organització
política consistia en l’hagib. El territori de l’Àndalus estava
dividit en cores o províncies gestionades per un valí que depenia
del califa.
L’Àndalus
passà per diferents etapes de divisions territorials independents i
de reagrupaments parcials conegudes com a regnes de taifes fins que
entrà en clara decadència. La seva desaparició es va consumar quan
els Reis Catòlics van conquerir el regne de Granada
CONTESTA
1.Quan
es va iniciar la conquesta musulmana de la península Ibèrica?
R/
L’any 711
2.Digues
les fases per les que va passar l'ocupació musulmana?
R/ Els
musulmans havien conquerit la major part del territori, gairebé
incruentament, basant-se en el respecte per les persones i els béns
i les pràctiques religioses de cristians i jueus i simplement pagant
un impost. L’expansió islàmica s’estengué fins a la Gàl·lia,
on van ser derrotats pels francs a la batalla de Poitiers, l’any
732. Les valls cantàbriques i algunes zones dels Pirineus van quedar
fora del control musulmà. La resta de la Península va quedar sota
el domini del califat omeia i va rebre el nom de l'Àndalus, i
esdevingué una gran potència cultural i econòmica a l’Europa
occidental
3.En
quina data va acabar la predominància musulmana a la Península
Ibèrica? Quin significat especial té aquesta data?
R/ El
segle XI
R/
L’Àndalus passà per diferents etapes de divisions territorials
independents i de reagrupaments parcials
Els
orígens de Catalunya
Els
visigots es van establir a la Península Ibèrica. L’entrada a
Catalunya es va produir al començament del segle V i va
perllongar-se fins al segle VIII. Durant aquest temps el territori va
continuar el procés de ruralització iniciat al baix imperi romà.
Les ciutats i els territoris que les envoltaven eren governats pels
bisbes i els governadors visigots.
Els
musulmans van envair Catalunya, com la resta de la Península. Van
establir guarnicions a les ciutats més importants, però van
respectar les creences i els costums dels seus habitants.
CONTESTA
1.Quin
poble es va establir a la Península Ibèrica amb la desaparició de
l'imperi Romà?
R/ De
l’imperi Romà d’Occident, els visigots
Els
comtats catalans independents
El rei
franc Lluís I el Piadós, va entrar a Catalunya i va conquerir
Girona i Barcelona, tot establint una frontera entre els rius
Llobregat-Cardener-Segre. Va rebre el nom de Marca Hispànica i tenia
una funció protectora i defensiva enfront de l’Àndalus.
Esdevingué la Catalunya Vella.
Els
territoris al sud d’aquesta frontera van estar 400 anys sota domini
musulmà, des d’on s’organitzaven ràtzies, expedicions de
pillatge cap a la Marca. Reberen el nom de Catalunya Nova.
La
Marca Hispànica estava organitzada en comtats i els comtes eren
designats pels reis francs. Guifré I el Pelós fou designat comte
d’Urgell i de la Cerdanya i de Girona i Barcelona. Va fundar el
Casal de Barcelona i va iniciar tasques de repoblament en molts
territoris. En morir Guifré els comtats catalans van esdevenir
hereditaris i deixaren de ser designats pels reis.
Els
sarraïns van realitzar nombroses ràtzies a la Catalunya Vella. Els
francs no van atendre la demanda d’ajut dels comtes catalans i el
rei franc Hug Capet va demanar a Borrell, la renovació del jurament
de fidelitat, aquest l’hi va negar. En trencar-se la relació
feudal es va establir la independència dels comtats catalans.
Al
principi del segle IX els comtes catalans es van anar afeblint per la
proximitat de la frontera de l’Àndalus i pel creixent poder de la
noblesa. El Casal de Barcelona es va enfortir econòmicament.
Els
nobles van veure disminuït el seu poder vers el comte i de mica en
mica diferents famílies comtals van anar reconeixent la supremacia
del Casal de Barcelona i se’n declararen vassalls. L’extinció de
les altres famílies va permetre als comtes de Barcelona incorporar
aquests territoris als seus dominis.
CONTESTA
1.Què
era la Marca Hispànica? Com estava organitzada?
R/ Una
frontera entre els rius Llobregat-Cardener-Segre.
R/
Estava organitzada en comtats i els comtes eren designats pels reis
francs
2.Com
es va aconseguir la independència dels comtats catalans?
R/ El
rei franc Hug Capet va demanar a Borrell II la renovació del
jurament de fidelitat, aquest l’hi va negar. En trencar-se la
relació feudal es va establir la independència dels comtats
catalans.
3.Quina
casa comtal va prendre més importància a través d'aquest procès?
R/ El
Casal de Barcelona
La
societat feudal
La
revolució feudal
A
partir del segle XI, el feudalisme és el sistema que configura
l’organització política i social de la major part dels països de
l'Occident europeu.
El nom
prové de feu (possessió territorial d’un senyor feudal). Els
habitats que treballen aquestes terres són vassalls d’un senyor.
Aquest sistema feudatari apareix per diversos motius, l’un
conseqüència de l’altre:
-Els
reis de l’època no disposen de prou recursos per a mantenir el
control administratiu del territori ni tampoc d’exèrcit suficient
per a defensar-lo.
-Concedeixen la propietat territorial als nobles en pagament dels serveis de defensa de la població.
-La noblesa aconsegueix que aquestes terres siguin hereditàries.
-Concedeixen la propietat territorial als nobles en pagament dels serveis de defensa de la població.
-La noblesa aconsegueix que aquestes terres siguin hereditàries.
D’aquesta
manera s’origina el feudalisme: el territori que es lliura al noble
és el feu i la persona que el rep, el vassall.
Amb el
temps, els senyors feudals actuen com si fossin reis locals assumint
funcions pròpies d’aquell fins i tot infeuden les seves terres a
altres vassalls
CONTESTA
1. Què
es el feudalisme?
R/
Possessió territorial d’un senyor feudal.
Organització
de la societat feudal
La
societat feudal s’organitza en tres estaments: oratores, bellatores
i laboratores, i es divideix entre els vassalls privilegiats i els
que no.
Els
privilegiats són els que tenen feus i vassalls a les seves ordres i
no han de pagar imposts, poden dur armament, imparteixen justícia i
no treballen. Els privilegiats pertanyen a dos dels tres estaments:
-Els
bellatores (els qui lluiten)
-Els
oratores (els qui preguen)
Els no
privilegiats són els laboratores (els qui treballen)
CONTESTA
1.Fes
un esquema de la societat feudal.
-Els
bellatores (els qui lluiten)
-Els
oratores (els qui preguen)
-Els no
privilegiats són els laboratores (els qui treballen)
La
pau i la treva de Déu
Els
canvis fruit de la revolució feudal afecten profundament
l’organització social medieval i provoquen la desorganització
general i moltes guerres. L’església convoca assemblees amb
l’objectiu de frenar la violència de les guerres entre senyors i
pacificar els territoris. En aquestes assembles estableix la pau de
Déu i la treva de Déu.
CONTESTA
1.En
què va consistir la “treva de Déu?
R/ La
treva de Déu imposa la prohibició de cometre actes violents en
determinats dies de la setmana i durant algunes festivitats
religioses senyalades.
La
societat rural de l'edat mitjana
El
domini feudal
El
domini és la terra del senyor feudal i es divideix en dues parts:
El
domini directe. Comprèn les terres més bones del feu. Produeixen
quantitat suficient d’aliments per a mantenir els habitants del
castell i el que sobra, es ven en els mercats de les ciutats.
El
domini útil. És el territori que treballen a compte propi els
vilans. Dividit en parcel·les i amb el producte del seu hort han
d’alimentar la família, pagar els imposts al senyor feudal i, si
els sobra alguna cosa, vendre-la en el mercat.
El
senyor feudal disposa de la reserva senyorial que comprèn el domini
directe.
Per
augmentar les rendes, construeix el molí per a moldre els cereals ,
el forn per a coure el pa i la ferreria per a fabricar eines
agrícoles en la reserva senyorial, de manera que els pagesos es
veuen obligats a utilitzar aquest espai i a pagar-ne l’impost d’ús.
CONTESTA
1.Explica
com era el domini feudal.
R/ Es
divideix en dues parts:
El
domini directe. Comprèn les terres més bones del feu. Produeixen
quantitat suficient d’aliments per a mantenir els habitants del
castell i el que sobra, es ven en els mercats de les ciutats.
El
domini útil. És el territori que treballen a compte propi els
vilans. Dividit en parcel·les i amb el producte del seu hort han
d’alimentar la família, pagar els imposts al senyor feudal i, si
els sobra alguna cosa, vendre-la en el mercat.
El
vassallatge
El
concepte de fidelitat és el que articula qualsevol tipus de relació
entre els habitants d’un regne, des del rei fins als pagesos.Els
privilegiats estableixen pactes de fidelitat entre ells, el
vassallatge.
Els
grans nobles juren fidelitat al monarca, i, alhora, els senyors que
tenen vassalls a qui han repartit feus més petits, reben el jurament
de vassallatge .
L’acte
del jurament, ratificat per l’Església té dues parts:
-En
l’homenatge, el senyor concedeix un feu i ofereix protecció al
vassall
-En la
investidura, el senyor li lliura una espasa si és seglar o un bàcul
si és religiós, com a símbol de poder sobre el castell i les
terres.
La
relació de vassallatge va conformant una societat piramidal en la
qual, per mitjà d’un sistema d’aliances entre clergues i nobles
per defensar-se els uns als altres, mantenen sotmesa la gran massa de
camperols.
CONTESTA
1.En
què consistía la relació de vassallatge? Quins avantatges tenia
pels privilegiats?
R/
Nobles juren fidelitat al monarca i els senyors
que tenen vassalls a qui han repartit feus més petits, reben el
jurament de vassallatge.
R/Que
el noble els obeeix i els cuida les terres per ells.
La
societat urbana medieval
La
decadéncia dels nuclis urbans
A
principi del feudalisme, el 90% de la societat europea és pagesa i
viu en masos o viles petites.
Les
ciutats estan despoblades i en decadència i la seva població es
redueix a:
-Autoritats
polítiques i eclesiàstiques.
-Artesans
urbans, que treballen per a les autoritats.
Són
ciutats emmurallades i s’organitzen al voltant del palau reial i de
la catedral. Els artesans que pertanyen al mateix gremi acostumen a
concentrar-se en un mateix carrer .
El
mercats s’instal·len a les places i el comerç es basa sobretot en
productes de luxe que estan destinats a una minoria privilegiada.
L’intercanvi entre les ciutats i el món rural és gairebé
inexistent tot i que són els dominis propers a la ciutat, propietat
dels senyors feudals i dels eclesiàstics, i cultivats pels esclaus,
els que proveeixen la població urbana dels productes bàsics que
necessiten.
L'eclosió
de la societat urbana
El món
feudal, agrari i tancat, va deixant pas a una societat més dinàmica
que es concentra, sobretot, a les ciutats.
El
creixement agrícola propicia la comercialització dels excedents que
troben, en les antigues ciutats i en els nous nuclis urbans, un
públic disposat a comprar-los i gràcies a la qual les ciutats van
afermant la seva funció comercial a través de fires i mercats .
En
aquests segles, els habitants de les ciutats es diversifiquen i així
trobem:
-Artesans,
que treballen en la manufactura i venda directa d’objectes
diversos.
-Comerciants,
encarregats del comerç local o de llarga distància.
-Nobles,
senyors feudals, que tenen el poder polític del nucli urbà.
Els
artesans s’agrupen en gremis segons les seves habilitats, no tenen
gaire pes polític. Es tracta d’associacions voluntàries i lliures
que vetllen per la igualtat econòmica dels seus membres i la
conservació de l’activitat particular en mans dels seus associats.
Els
comerciants van acumulant grans fortunes transportant productes a
contrades on no n’hi ha. Els descobriments de noves rutes
comercials i de noves terres fan incrementar els negocis, generant
grans riqueses en mans d’uns pocs, els burgesos.
Els
nobles no poden enriquir-se al mateix ritme que els burgesos i això
provoca que els hagin de cedir part del seu poder i compartir-hi el
govern polític de la ciutat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)