Catedral de Vic

1.Documentació general:

La catedral de Sant Pere Apòstol o catedral de Vic és una catedral situada a prop del riu Mèder que es un sub afluent del Ter, desde allà es pot veure l'absis neoclàssic i el campanar romànic. Va començar el 24 de setembre del 1781, i va acabar el 1803.
Es troba a Vic la capital d'Osona.
La primera catedral de Vic apareix documentada l’any 516. Durant el període d’invasió sarraïna (717-718), fou destruïda, i no se n’edificà cap altra fins a la repoblació del territori d’Osona pel comte Guifré I el Pelós (886) i la restauració del bisbat.
L'arquitecte de la Catedral fou Josep Moretó i Codina

Vista des del riu Mèder on es veu l'absis neoclàssic i el campanar romànic.

2.Anàlisi formal:

L'edifici de la catedral de Vic es d'estil Neoclàssic, la planta es composta per un basilical de tres naus i un absis central amb girola, la portalada és neoclàssica del 1803, el campanar és d'estil romànic del segle XI, el claustre és gòtic del 1318, el retaule és gòtic de Pere Oller del 1420 i la cripta romànica del 1020.

La catedral de Vic està feta de pedra i rep un tractament defilat. El sistema constructiu és arquivoltat. Els elements de suport bàsics de la catedral són els enormes pilars situats a dins que separen les diferentes naus, els elements suportats són els arcs i les cúpules.
L'espai interior, primer de tot el claustre es situa al costat de la catedral i té dos pisos.
Es diferencien bé les tres diferentes naus, l'únic que el transepte es molt petit o quasibé és inexistent, també trobem el deambulatori a la part superior de la foto i el claustre al costat.
L'espai es fragmentat en tres parts, la part de l'esglèsia, la cripta i el claustre, on l'esglèsia i el claustre reben molta bona il·luminació, el claustre perquè es majoritariament un espai obert, i l'esglèsia gràcies als vitralls de les bandes i el de l'entrada, en canvi la cripta és molt fosca, actualment la llum és artificial, i la raó d'això és que la cripta és d'origen romànic.
La catedral de vic està molt ben decorada amb les pintures de Josep Maria Sert que hi va treballar des de el 1926 fins al 2930.

Pel que fa a l'espai exterior, és un edifici d'un estil neoclàssic combina els estils dòric i toscà, amb una façana de pedra blanca, la façana de la catedral data de la remodelació de 1803, d'estil neoclàssica. A la part superior presenta una sota una rosassa central, ornamentada amb arquivoltes romàniques aprofitades de l'antiga catedral, i flanquejada per dues finestres. Té tres entrades, corresponent a les tres naus; la central és la més ornamentada, amb pilastres i frontó, i l'escultura de Sant Pere, patró del temple.En general es diferencía de les altres pel fet de que és una barreja de neoclàssic, gòtic, romànic, pel fet de que la catedral ha caigut dos cops durant dos guerres diferents, i hi han coses que s'han conservat i coses que no.

3.Interpretació:

La catedral de Vic es podria dir que és una barreja de neoclàssic, gòtic i romànic. Va ser construïda amb finalitat religiosa, i ara a part de la finalitat religiosa també hi intervé una petita finalitat turística. La catedral tal com es coneix ara va ser encarregada per Guifré I el Pelós durant l'any 886. L'edifici basicament estava adreçat a la gent de l'esglèsia catòlica. La catedral de Vic va rebre una influència artística molt important durant el segle XX, ja que Josep Maria Sert va pintar la nau central i més tard, durant la guerra cívil va ser cremada i destruida, el mateix Josep Maria Sert el va tornar a repintar.

Per tant com havia dit abans es podria dir que la catedral de Vic és una barreja d'estils d'arquitectura i que es manté perfectament malgrat haver sigut reconstruida, cremada i fins i tot enfonsat

Mr.Potato

Què és una selecció en el programa GIMP? I una capa?

Una seleccio és quan tu esculls el tros de fotografía o tota la fotografía que agafes per modificar-ho o alguna altre cosa.

Una capa és una còpia de la foto original que l'ha pots editar i pots anar fent capes pero a sota de tot sempre quedarà la fotografía original.

Logotip

Comprensió de l'arquitectura

Comprensió de l’arquitectura

Dels diversos tipus d’arquitectura ens referirem a la històrica anterior al segle XIX. Analitzarem el vocabulari bàsic, per després aprendre a analitzar un edifici.

Vocabulari bàsic de l’arquitectura

Hem d’observar amb detall el tipus de materials amb que està feta , el tractament del mur i els sistemes constructius que utilitza.

Els materials

Els materials havien de ser resistents. Els més habituals han estat la pedra i el maó (i després de la Revolució Francesa també, el ferro, l’acer, el formigó armat i el vidre).
La pedra era el material més utilitzat. S’ha adoptat qualsevol tipus de pedra dura i compacta que pogués ser tallada. S’extreien de les pedreres i eren treballades.
Carreus: si són regulars en forma de paral·lelepípede.
Carreuons: si només són regulars per dues cares.
Blocs: si són completament irregulars.
El maó ha estat utilitzat en la construcció d’èpoques molt antigues (però mai ha estat considerat com un material noble).

Hi ha hagut èpoques que no van voler deixar a la vista materials constructius. Els murs, sobretot els interiors, es van cobrir am diversos materials decoratius, com ara els guixos, els estucs, les porcellanes i els placats de pedra. Ceràmica i vidre també són materials decoratius. Tots aquets materials permeten dissimular els murs i crear tota mena d’efectes decoratius. Parlem d’una arquitectura no sincera.

El tractament del mur

És la disposició dels carreus i dels carreuons o blocs.

Els sistemes constructius

És l’escultura o l’esquelet bàsic d’un edifici.
Es distingeixen tres grans sistemes constructius: el sistema arquitravat, el sistema voltat i el sistema dels nous materials.

El primer sistema constructiu va ser l’arquitravat, que consisteix en el predomini de la línia recte vertical, horitzontal o inclinada.
Pressuposa l’existència de bigues rectes o inclinades de pedra o fusta sostingudes per columnes. Els espais interiors de l’arquitectura arquitravada solen ser petits o fragments, ja que la distància lliure entre columnes o peus drets no pot ser gaire ample.

El sistema voltat té la seva base de definició en l’arc com a element suportat. Hi predomina la cobra. Les cobertes voltades i les cúpules permeten espais interiors més amplis i alliberats de les columnes.

A partir de la Revolució Francesa els nous materials (ferro, formigó armat, acer i vindre entre d’altres) han permès construir amb uns altres sistemes.

L’estudi d’un edifici històric: el procediment

Hem de seguir uns passos en un ordre determinat. Hem de plantejar-nos un seguit de preguntes que les seves respostes t’aclarin els diferents conceptes.
Per poder respondre les preguntes i comunicar el resultat de la teva indignació, has de buscar informació o observar l’edifici amb atenció (de la majoria de preguntes, però, hauràs de buscar a les enciclopèdies o llibres d’història).

Els passos del comentari d’un edifici

Cal procedir ordenadament la indignació i en el comentari posterior sobre el que ens pot dir un edifici històric.
1-Documentació general
2-Anàlisi Formal
3-Interpretació i conclusió

Primer pas : la documentació general

Documentar-se per elaborar la catalogació general de l’edifici i ressenyar-ne els aspectes del vocabulari bàsic.

Segon pas : l’anàlisi formal

-Descriure la forma (la forma d’un edifici s’analitza a partir de: els elements de suport i els suportats, i l’espai interior i l’exterior). Explicitar els elements de l’estil. Pel que fa als elements de suport, identificar fins a quin punt el mur contribueix a sostenir el pes de la volta. Descriure columnes i les seves parts i observar l’existència d’estreps o contraforts.

-Cal descriure el sostre. En el cas que el sistema constructiu sigui voltat, reconèixer-ne l’arc, identificar-ne el disseny formal i la seva funció dins de l’edifici. Fixar-se i descriure el tipus de volta i la forma i suport de les cúpules.

-Fixar-nos en les dimensions i en les línies predominants de la construcció. Observar si el que hi domina és el gust per la verticalitat o per l’horitzontalitat, i si el disseny general juga amb les línies corbes o rectes. Analitzar les parts de la façana, si juga amb la racionalitat rectilínia o ondula el seu disseny. Descriure la relació general de l’espai exterior amb l’entorn urbanístic, deduint si l’edifici queda destacat, dissimulat o amagat.

-L’anàlisi de l’interior d’un edifici pot començar per observar la planta, de forma general i la manera com es distribueixen els espais. Deduir si l’espai és unitari o fragmentat, i en relació amb el conjunt de l’espai, dir si existeix algun tipus de direccionalitat o punt ordenador.
Analitzar la il·luminació (sovint les formes d’il·luminació i d’ombra tenen un sentit simbòlic en molts dels edificis històrics).

-Dels elements constructius i dels espais, aïllar-ne allò que sembla constant de l’edifici comparat amb altres de la seva mateixa època. Són elements del seu estil.

Tercer pas : la interpretació

Consta de tres punts clau: el contingut o significat, la funció i les raons fonamentals que expliquen el conjunt.

Cal identificar el caràcter de l’edifici en la seva voluntat originària. Cal dir si es tracta d’una construcció pública, privada, civil o religiosa. Investigar els símbols que s’amaguen a l’exterior o a l’interior de l’edifici (els símbols dels espais interiors i exteriors i la decoració ens permeten percebre la mentalitat o imaginari de la gent de l’època en la qual es va construir l’edifici. La deducció a partir de fonts sobre la persona o la institució que encarregava l’obra i a qui o a què la pensava dedicar també ens ajuda a comprendre’n el significat).

La funció d’un edifici es pot deduir de manera senzilla a partir de l’establiment del caràcter de la seva construcció original. Les explicacions consisteixen a posar en relació les formes, el contingut i la funció amb la mentalitat, la societat i l’economia de l’època històrica en què es va construir l’edifici.

Finalment, una conclusió breu que resumeixi el conjunt de la interpretació o que aporti aspectes de sensibilitat personal.

Activitats:

1.Quin és el vocabulari bàsic de l’arquitectura?
R/Els materials, els sistemes constructius i el tractament del mur.

2.Quin és el material més sovintejat de l’arquitectura històrica abans de la Revolució Industrial?
R/La pedra i el maó.

3.Què és un carreu?
R/Pedres regulars en forma de paral·lelepípede.

4.Quines són les diferències principals entre l’arquitectura arquitravada i l’arquitectura voltada?
R/Doncs que l’arquitravada consisteix en el predomini absolut de la línia recta vertical, horitzontal o inclinada i la voltada hi predomina la corba.

5.Coneixes algun edifici que estigui totalment tancat per una cortina de vidre?Per què creus que abans de la Revolució Industrial hauria estat impossible de fer?
R/La torre Agbar de Barcelona. Perquè el pes de l’estructura no l’aguantava el vidre.

6.Posa un exemple d'algun aspecte d'aquest procediment general aplicat a un edifici que coneguis.
R/La Catedral de Santa Maria de Girona, la major part de la Catedral va ser dissenyada per Guillermo Bofilo, va començar a ser construida el 29 d'abril del 1312 i es va acabar al segle XVIII. Està situada al centre de la ciutat de Girona capital de la seva província. 

1.Quins d’aquests elements són de suport i quins suportats?

R/Els contraforts, els arcs i les columnes són materials de suport i la volta és la part suportada.

2.Quins d’aquests elements pertanyen a un sistema constructiu voltat i quin a un d’arquitravat?

R/Els arcs i les voltes són elements de un sistema constructiu voltat i els contraforts i les columnes arquitravat.

3.Memoritza les parts de la columna i de l’arc.
R/Les parts de la columna són la base que és la part inferior i es el que suporta el pes del fust que és la part del mig i el que esta en contacte amb la part de dalt o sostre és el capitell. De l'arc trovem les dovelles que són les petites rajoles que formen l'arc, el clau que és la peça del mig i manté l'estructura, i la part de dins s'anomena intradós i l'exterior extradós

Anàlisi d'una obra escultòrica

L'escultura

L'escultura es pot distingir entre talla o cistellat

El cistellat es refereix etimològicament al concepte d'escultura dericat del llatí, com deia Miquel Àngel, l'obra és dins del bloc de metèria, l'únic que cal fer és ajudar-la a sortir. L'escultor quan talla realitza una tasca de desbastat que demana molta habilitat tècnica.

El modelat

Li cal materials tous fets a mà o amb algun estri com l'espàtula. El procediment més important per obtenir l'obra per modelat és el que es fa quan aquesta és de bronze i mitjançant fundicions.

La plàstica 

La plàstica o art de modelar i fa referència només a aquella activitat esultòrica que usa materials tous

El tret específic de l'escultura: La tridimensionalitat 

La característica més própia de l'escultura i que la separa de la pintura és la tridimensionalitat. Aquest aspecte es troba en l'escultura de bulto rodó o exempta, ocupant un espai real de 3 dimensions.

Materials

A part de les característiques anotades el material que configura l'obra escultòrica té una importància vital.

Repòs i moviment

La representació d'estabilitat i moviment en l'escultura depèn principalment de les formes. La disposició o combinació de línies verticals i horitzontals amb d'altres en diagonal, corbes i formes geomètriques poden donar a l'obra una més gran senseció de moviment o de repòs.

-El ritme o composició en seqüències rítimiques i essencialment lineals. La vista , al seguir aquestes formes seqüencials estimula la imaginació creant una sensació il·lusòria de moviment.

-La tensió com a dinamització i vivificació

-Moviment real s’aconsegueix pel tractament rítmic de la  pròpia escultura

Llum i color

-Llum té un paper essencial com a element plàstic. Generalment és una llum natural amb la què hi compta l’escultor alhora de distribuir les masses i els volums.

 -Color aplicat a l’escultura té, al llarg de les distintes èpoques, sentits diferents. A l’art egipci el color escultòric posseeix o cerca una intenció simbòlica.

Vocabulari

Esculpir, entrellar, tallantar, modelat

Escultor, estatuari, estatuer, imatger

Escultura, plàstica o art plàstica, torèutica, estereotomia 

L'obra esculpida, estàtua, imatge, figura, talla

Fitxa per comentar una obra escultòrica

1.Observació i anàlisi de l'escultura

Caracterització de l'obra 

Segons la seva forma una escultura exempta és la que permet que es giri completament al seu voltant.

Relleu, existeix el relleu negatiu en que les figures estan més enfonsades. L'alt relleu, les figures sobresurten. Baix relleu és el relleu en que les figures sobresurten menys. 

Tipus de material utilitzat: el material també determina a tècnica l’instrumental. 

 Fang cuit i vidriat la tècnica és el modelatge a mà o amb torn i afegint fang manualment. 

 Pedra la tècnica consisteix a esculpir amb cisell (buidar pedra d’un bloc compacte). 

 Fusta la tècnica és la talla amb gúbia (buidar fusta d’un bloc) i encolar (afegir fusta a l’obra). 

 Metall la tècnica és la fundició a cera perduda amb un motlle i també el soldatge de metalls. 

2.La funcionalitat de l'obra

 

-Decoració aplicada a un monument arquitectònic.

-Suport d’un element constructiu.

-Decoració interior associada a un mobiliari o bé decoració exterior.

3.Identificaciò de l'obra i valoració del seu caràcter històric

 

-Identificació de l’estil i de l’autor, i de les seves característiques.

-Relació de l’obra amb el seu marc històric i a la inversa.

Vídeo de l'escultura

Try our slideshow creator at Animoto.

Art i història

1.L’art i la creació artística
L’art i l’home són inseparables. L’art és una forma d’expressió per donar a conèixer idees i sentiments. La creació de l’autor és més o menys fidel a la realitat segons l’època o la tendència. En l’actualitat la fotografia i el cinema aconsegueixen ser el retrat més fidel de la realitat. L’art ha passat a ser més una creació, fins i tot a vegades pot arribar a expressar formes lletges, per tant lluny dels cànons del que en un principi es considerava art, l’expressió de bellesa.
2.Naturalesa de l’obra d’art
L’artista rep influència de la societat, del seu entorn més proper i la seva obra és resultat de tot això, per tant reflectís la seva personalitat i fins i tot podem arribar a conèixer el seu perfil psicològic. Les seves vivències personals incidiran fortament en la seva obra. Apart de l’expressió personal de l’artista també hi podem descobrir aspectes de l’època i de la societat on viu. La part artística ve condicionada pels coneixements de l’artista, les seves destreses, els materials amb els que treballa… Les obres d’art s’han d’entendre no com una millora de l’època anterior però si com un perfeccionament i un millor coneixement de les tècniques.
 3.L’obra artística i l’estil
Cada època ve definida per unes característiques que comparteixen els artistes. Dins de cada moviment hi ha unes fases que apareixen successivament: 1.Aracaica, quan comencen a aparèixer les primeres característiques que després definiran el moviment. 2.Clàssica, és l’època culminant, es segueixen fidelment les normes de l’estil. 3.Manierista, quan els artistes a part de repetir formes, les transformen. 4.Barroca, es contrapesa el grandiós i monumental a l’equilibrat, el secundari a l’essencial. 5.Recurrent, es tornen a imitar les formes del passat. S’anomenen amb el prefix neo- seguit del nom de l’estil imitat.
4. Funció de l’artista
Les primeres manifestacions de l’art eren de caràcter màgic i religiós. Més endavant quan es van començar a fer grans edificis l’escultura i la pintura servien per mostrar poder i riquesa i en alguns casos tenien finalitat commemorativa. L’arquitectura en canvi, té una finalitat eminentment utilitària per tant els aspectes tècnics són els més importants tot i que al llarg de la història els aspectes estètics ens han permès gaudir de diferents estils arquitectònics.
5.La valoració de l’obra d’art
La valoració ha anat evolucionant al llarg de la història. A finals del segle XIX es defensava l’art com a forma i no com una experiència sentimental. Els defensors principals d’aquesta teoria van ser els membres de l’escola de Viena. Entre els segles XIX i XX el principal objectiu és el significat de l’obra d’art, sense deixar de banda la part formal, les obres s’interpreten a tres nivells: a)Identificar el representant b)Identificar el tema i els valors simbòlics c)Identificar el significat, les idees o valors que l’autor volia transmetre. Amb el marxisme es va arribar al punt on l’obra de l’art es vincula amb l’estructura social, cultural , política i dóna lloc al que s’anomena Sociologia de l’art. Segons els seus seguidors l’obra d’art sorgeix en el sí d’un context històric i per tant s’han de tenir en compte aquestes circumstàncies que l’han fet possible, per poder-la entendre. Més endavant van sorgir nous corrents com la Psicologia de l’art on es fa especial incidència en la psicologia de l’autor. L’estructuralisme fa una interpretació de l’obra d’art partint d’un procés d’anàlisi com el que es faria en qualsevol tipus de llenguatge comunicatiu. Tots aquests corrents han aportat noves idees que han contribuït a enriquir l’anàlisi de les obres d’art, però entre ells són tots complementaris i no es podrien entendre els uns sense els altres.

Las Meninas, de Velázquez: és una obra d'art perquè és únic i va ser un dels quadres més importants de Velázquez. A part de Las Meninas, també se'l coneix com a La Familia de Felipe IV.

Un ordinador no és una obra d'art perquè n'hi han molts de la mateixa sèrie, i per tant no és únic.

Història de l'art - Escultura

Bon Jovi : introducció al seu món

John Francis Bongiovi més conegut com Jon Bon Jovi , és el cantant del famós grup de rock americà BON JOVI. John Francis és un músic, actor, compositor i cantautor italo-americà. Aquest fantàstic artista va néixer el 2 de març de l’any 1962 a Sayreville (Nova Jersei, Estats Units). La veu de Jon Bon Jovi ha estat aclamada en nombroses vegades. En una prestigiosa revista va ser triat com la 12ª millor veu del rock; per davant d'altres mites. Ell es reconegut per ser el vocalista de la banda Bon Jovi i es dedica a cantar desde el 1977. A part de cantar també toca instruments com la guitarra, el piano, l’harmònica, la bateria, la percussió, l’arpa, el baix, el banjo i la trompa. Els seus gèneres musicals son : Hard rock, Glam metal, Country rock i Pop rock.

Bon Jovi és grup format a Sayreville (Nova Jersey), el 1983, per Jon Bon Jovi, Richie Sambora a la guitarra, David Bryan als teclats, Tico Torres com a bateria i Alec John Such com a baixista. Aquest grup va tenir un gran èxit, acceptació i fama mundial durant els 80 i dels 90. Bon Jovi va pujar a la fama el 1986 gràcies al seu reeixit amb l'àlbum Slippery When Wet, disc que va arribar a ser el més venut de l'any 1987 als Estats Units.

Aquest espectacular grup té una web pròpia on podem trobar més informació: http://es.bonjovi.com/

 El considero artista per una part perquè es canta-autor i composa les cançons per després tocar amb el seu grup. Les cançons que composa poden parlar o bé d'amor o bé de altres temes relacionats amb la vida i la realitat. Composar cançons amb una lletra tan precisa i amb tanta raó crec que no es fàcil, bàsicament per això ho considero un art. Per altre banda , la música, el ritme, etc, això també es difícil de concordar amb les lletres i mirar que tot quedi be. Tenen melodies lentes i altres de rapides, les cançons poden variar molt.

L'art i el meu artista preferit.

L'ART

L'art per mi és crear alguna cosa nova i fer que a les persones que ho miren els hi agradi, els cridi l'atenció d'alguna manera o els provoqui un cert interès. Segons el meu punt de vista l'art no només fa la funció de decorar, sinó que també hi ha altres tipus d'art com els esports, la música, la cuina, etc.Un artista a vegades també crea art a partir dels seus sentiments o l'estat en que es troba en aquell moment.


 Escriure llibres ho considero un art perquè s'ha de tenir una sèrie de qualitats i imaginació per redactar escrits i que aquest llibre t'agradi i et captivi.






Però també considero art les persones que participen en les challenges, maratons o bé curses públiques. Això es art perquè no tothom te la mateixa capacitat ni el valor de córrer fins el final.



L'ARTISTA

Hi ha moltíssima gent que la considero artista i que fan coses que realment et deixen de pedra. Cuiners, productors de cinema, etc. A mi el que més m'agrada de el que es pot considerar art, és la música.

 Jo he escollit un cantant d'un grup de rock americà molt famós John Francis Bongiovi més conegut com Jon Bon Jovi.Més que el cantant he triat el grup en si però la veu del cantant i la seva forma de cantar les cançons m'apassiona. Aquest grup creat al 1983 ha fet cançons genials de molts tipus, però la que més m'ha agradat és la de : thank you for loving me , la lletra és preciosa, el ritme i els instruments que hi surten afavoreixen moltíssim la cançó.

Les intel·ligències múltiples

Principalment amb l'intel·ligència que hem sento més identificada es la interpersonal: M'agrada ajudar la gent, escoltar-la i posar-me en el seu lloc, sempre es algo que se m'ha donat bé. Se tractar amb la gent i fer veure les coses des de un altre punt de vista. M'agrada donar consells i sentir-me orgullosa de saber que he fet un bé per els altres. També hem sento identificada amb aquesta intel·ligència ja que de gran m'agradaria ser alguna cosa de relacionar-me amb gent, secretaria, venedora o sobretot dirigent ja que m'agrada organitzar i manar per acabar la feina abans. M'encanta fer-ho tot bé, sóc molt perfeccionista. Una de les altres intel·ligències múltiples amb la que m'identifico es la intrapersonal: molts cops quan m'enfado parlo per dins meu i intento controlar-me. Se el que he de fer i que pensar per calmar-me. Intento mirar les coses d'una manera mes positiva. Sempre quan tinc temps lliure m'agrada escriure textos o alguna cosa que m'agradi i explicar el perquè. Per últim també hem sento relacionada am la musical: perquè m'encanta escoltar la música i inventar sons nous. I amb la lingüística : perquè se parlar els idiomes i utilitzar un vocabulari extens.