jueves, 20 de diciembre de 2012
lunes, 10 de diciembre de 2012
domingo, 9 de diciembre de 2012
Prehistòria
1. Indica quin tipus de megàlit és el més abundant a Catalunya i explica'n la funció:
El megàlit més abundant a Catalunya són els dolmens, són construccions de pedra semblant a una gran taula, tenien caràcter funerari, i s'hi enterraven famílies senceres o grups de gent.
2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:
L'homo erectus descobreix el foc - 340.000 anys abans de Crist
Apareixen les primeres manifestacions artístiques - 40.000 anys abans de Crist
L'agrucultura sorgeix en el Creixent Fèrtil - 8.000 abans de Crist
Els éssers humans inicien l'activitat metal·lúrgica - 6.000 abans de Crist
3. Fes un informe sobre aquesta imatge:
És la Venus de Willendorf, és una estatueta d'una figura femenina, representa una idealització de la figura femenina.
La vulva, els pits i el ventre són molt pronunciats, suggerint una forta connexió amb la fertilitat.
4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:
El megàlit més abundant a Catalunya són els dolmens, són construccions de pedra semblant a una gran taula, tenien caràcter funerari, i s'hi enterraven famílies senceres o grups de gent.
2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:
L'homo erectus descobreix el foc - 340.000 anys abans de Crist
Apareixen les primeres manifestacions artístiques - 40.000 anys abans de Crist
L'agrucultura sorgeix en el Creixent Fèrtil - 8.000 abans de Crist
Els éssers humans inicien l'activitat metal·lúrgica - 6.000 abans de Crist
3. Fes un informe sobre aquesta imatge:
És la Venus de Willendorf, és una estatueta d'una figura femenina, representa una idealització de la figura femenina.
La vulva, els pits i el ventre són molt pronunciats, suggerint una forta connexió amb la fertilitat.
4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:
a) On es troben aquestes pintures? A quin tipus de pintura rupestre corresponen?
Aquestes pintures es troben a les coves corresponen a un tipus de pintura rupestre de representació d'una escena de caça.
b) Descriu l'escena i comenta la possible finalitat d'aquestes pintures:
En aquesta escena es veu com els homes envolten els animals i amb armes llargues i punxagudes intenten matar-los, alguns van protegits amb escuts i fins i tot dos van amb arcs. La finalitat és purament artística i decorativa de les seves cases.
Roma: Arquitectura
El món
grec va ser important per al desenvolupament de l'art romà. Va tenir
personalitat en l'arquitectura.
L'art
romà va repercutir en les cultures occidentals, sent la base
cultural d'Occident fins ara.
L'art a
Roma es va posar al servei de noves necessitats. Van néixer noves
manifestacions i l'aparició d'un art amb gran centralització i
unitarisme.
Característiques
de l'art romà
.Arquitectura:
-Preocupació
pel joc de masses que ve pels elements usats en la construcció.
-Molt
més colossal.
-Com a
element bàsic: arc, volta i la cúpula.
.Escultura:
-Es
crearà el retrat
.Roma
va crear el relleu històric, continu i narratiu.
Fases
de l'art romà
*Període
de la República: s. VI (cap al 510) - 27 A.C.
*Període
d'August: l'època clàssica: 27 A.C. - 14 d.C.
*Període
imperial: dividit al seu torn en:
-De
Tiberi a Trajà: 14-11
-De
Adriano a Alejandro Sever: 117-235
-De
Maximino a Constantí: 235-315
Arquitectura
Romana
Principals
característiques :
-caracteritzada
per la monumentalitat.
-utilitària,
pràctica, funcional.
-dinàmica.
-materials
utilitzats: pedra tallada en carreus regulars i disposada a soga i
tizón, formigó... Quan el material era pobre es revestia amb
estucat, plaques de marbre o amb ornamentació de mosaics o pintura.
-S'usa
l'ordre toscà i també el jònic i el corinti.El més significatiu
va ser l'ús de l'elegant ordre compost. Va ser molt freqüent la
superposició d'ordres en edificis molt alts. Els capitells presenten
motius amb més llibertat que a Grècia i hi ha alguns amb figuració.
-Apareixen
les garlandes i els bucranios com a elements decoratius.
-L'arquitectura
romana va emprar la superposició en el mateix va de l'arc i la
llinda.
Principals
diferències entre l'Arquitectura Romana i la Grega
.La
romana és més ornamentada.
.Hi ha
novetat dels temes decoratius.
.Major
perfecció dels monuments.
.Edificis
amb gran utilitarisme.
.És
civil i militar, davant l'arquitectura bàsicament religiosa de
Grècia.
.Més
dinàmica davant la grega i més estàtica.
.L'arc,
la volta i la cúpula són més utilitzats enfront del llinda de
Grècia.
Malgrat
les diferències, hi ha moltes semblances amb l'art grec ja que Roma
va assimilar nombrosos elements artístics i arquitectònics dels
països que incorporava al seu imperi. Va ser freqüent emprar
artistes nascuts i formats en altres territoris.
Edificacions
Romanes
Els
romans van rebre diferents tipologies que van modificar o adaptar als
seus gustos o necessitats. Assenyalar la domus, el temple, el teatre
i els monuments funeraris. Van desenvolupar:
Basíliques:
palaus de justícia i també llotges (planta rectangular, naus per al
públic,el transeptumper pels advocats, l'absis pel tribunal, les
entrades i les seves tribunes sobre les naus laterals amb vistes a la
central).
Arcs
triomfals: A honra d'algun vencedor gloriós, es derrocaven
després d'haver passat ell en triomf fent-se permanents els
construïts durant l'Imperi. S'elevaven en commemoració d'altres
fets gloriosos.
Termes:
Edificis de banys per al servei públic.
Amfiteatres:
No coneguts pels grecs. Eren de planta circular o el · líptica.
Circs:
Per a les carreres de carros c(tenien una espina o mur coronat
d'estàtues al llarg de la línia mitjana).
Ponts
i Aqüeductes.
Calçades:
Fundades i sòlidament empedrats
Fòrums
Van
edificar tipologies reinterpretades:
Els
Temples: van disposar els temples semblant als dels grecs fins
que es van modificar (disminuint el nombre de
columnes/substituint-les per pilastres abovedando).
Sepulcres:
Deixant una escultura sobre el nínxol que guardava les restes. Van
arribar a formar prolongades sèries de sepulcres i veritables
panteons de família i enterraments subterranis amb nínxols agrupats
contenint cada un d'aquests l'urna cinerària amb la inscripció
corresponent.
L'Habitatge:
Era de planta rectangular, tenia un pati al centre. Eren en
medianería, i les teulades abocaven les seves aigües cap al atri.
El local principal era el tablinium. Solia estar en la façana de
l'atri enfrontada a l'entrada. Es va obrir un altre pati a la part
posterior, envoltat de columnes: el peristil.
martes, 4 de diciembre de 2012
miércoles, 21 de noviembre de 2012
Filmografia de Jon Bon Jovi
Bandes sonores
- Light of Day 1987 (cançó "Only Lonely")
- Spaceballs 1987 (cançó "Raise Your Hands")
- Disorderlies 1987 (cançó "Edge of a Broken Heart")
- MTV Music Awards 1989 (cançó "Livin' On a Prayer/Wanted Dead or Alive")
- Navy SEALS 1990
- Young Guns II 1990 (BSO feta per Jon Bon Jovi, amb la col·laboració de Little Richard, Elton John i Aldo Nova. Cançons "Blaze of Glory", "Miracle", "Santa Fe", "Dyin' Ain't Much For a Livin'" )
- The 63rd Annual Academy Awards 1991 (TV) (cançó "Blaze of Glory")
- Harley Davidson and the Marlboro Man 1991 (cançó "Wanted Dead Or Alive")
- The Cowboy Way 1994 (cançó "Good Guys Don't Always Wear White")
- Destination Anywhere 1997 (cançó "Destination Anywhere")
- Armageddon 1998 (cançó "Mister Big Time")
- Ed Tv 1999 (cançó "Real Life")
- Rock Star 2001 (cançó "Livin' on a Prayer")
- Jay and Silent Bob Strike Back 2001 (cançó "Bad Medicine")
- America the Beautiful 2001 (TV) (cançó "America the Beautiful")
- Avenging Angelo 2002
- Scooby doo 2:monsters unleashed 2004 (cançó "Wanted dead or alive")
- The Very Best of Cher: The Video Hits Collection 2004 (V) (cançó "We All Sleep Alone")
- Wild Hogs 2006 (V) (cançó "Lost Highway", "Wanted dead or alive")
Pel·lícules
Jon Bon Jovi ha participat com actor en 14 pel·lícules. L'any 2009, el cantant confirmà la seva retirada definitiva com actor, mitjantçant el documental biogràfic de Bon Jovi; When We Were Beautiful.
- The Return of Bruno 1988
- Young guns II 1990
- Moonlight & Valentino 1995
- The Leading Man 1996
- Destination Anywhere 1997
- Homegrown 1998
- Little City 1998
- No Looking Back 1998
- Row your Boat 1998
- U-571 2000
- Pay it Forward 2000
- Vampires: los muertos 2002
- Els Àngels de Charlie: Al lími 200
- Cry Wolf 2005
- National Lampoon's Pucked 2006
- New Year's Eve 2011
Sèries de televisió
- Ally McBeal (fou coprotagonista d'aquesta sèrie en la seva última temporada (2002), el seu personatge va ser Victor Morrison).
- Sex and the City (apareix com un de tants enamoriscaments equivocats de Carrie Bradshaw (Sarah Jessica Parker, el seu personatge va ser Seth en el capítol Games People Play al 1999)
- Les Vegas (apareix en el capítol Centennial al 2005).
- The West Wing (apareix en el capítol Welcome to Wherever You Are al 2006, representant-se a si mateix. El nom del capítol pren el nom d'un dels temes de l'àlbum Have a Nice Day.)
lunes, 12 de noviembre de 2012
Projecte creatiu
Sobre què/qui estàs fent la recerca al teu bloc?
Del cantant del grup Bon Jovi, Jon Bon Jovi (nom artístic) John Francis Bongiovi (nom de neixament).
Perquè creus que pot considerar-se art?
Perquè fa unes lletres de cançons precioses que no tothom es capaç d'escriure, aligual que les cançons que fa en si, son genials i maravelloses.
Què faràs com a projecte creatiu? Explica-ho detalladament.
Tinc pensat grabar la veu d'una amiga meva cantant i posar-ho a un video al qual surtin amics meus fent com un playback.
Quines tècniques i/o materials et fan falta?
Una càmare de fotos i un programa d'ordinador es l'unic necessari que em fa falta, encara que també pot ser que em faltin coses pel decorat o altres coses.
Necessites que algú t'ajudi? Qui?
I tan, la meva amiga a la qual grabaré cantant i tothom que surti en el video de després.
Quin títol tindrà la nova creació? playback friends
Podràs portar la teva creació a l'exposició oral? Si, en un pen.
Com registraràs el procés? En video o fotografia?
En fotografía.
Quan creus que tardaràs en fer-ho?
Una setmana.
Quins dies ho faràs?
Tots els dies d'una setmana, ho aniré fent a poc a poc.
Pots fer alguna part del projecte a l'escola?
No.
Del cantant del grup Bon Jovi, Jon Bon Jovi (nom artístic) John Francis Bongiovi (nom de neixament).
Perquè creus que pot considerar-se art?
Perquè fa unes lletres de cançons precioses que no tothom es capaç d'escriure, aligual que les cançons que fa en si, son genials i maravelloses.
Què faràs com a projecte creatiu? Explica-ho detalladament.
Tinc pensat grabar la veu d'una amiga meva cantant i posar-ho a un video al qual surtin amics meus fent com un playback.
Quines tècniques i/o materials et fan falta?
Una càmare de fotos i un programa d'ordinador es l'unic necessari que em fa falta, encara que també pot ser que em faltin coses pel decorat o altres coses.
Necessites que algú t'ajudi? Qui?
I tan, la meva amiga a la qual grabaré cantant i tothom que surti en el video de després.
Quin títol tindrà la nova creació? playback friends
Podràs portar la teva creació a l'exposició oral? Si, en un pen.
Com registraràs el procés? En video o fotografia?
En fotografía.
Quan creus que tardaràs en fer-ho?
Una setmana.
Quins dies ho faràs?
Tots els dies d'una setmana, ho aniré fent a poc a poc.
Pots fer alguna part del projecte a l'escola?
No.
jueves, 8 de noviembre de 2012
lunes, 5 de noviembre de 2012
Exercicis GIMP
1-Busca per internet una foto d'un pernil. Obra-la des del GIMP i converteix-la en una fotografía en blanc i negre.
Un cop l'he obert des del GIMP he anat a la barra d'eines i he clicat sobre "colores" i he buscat "desaturar" i he clicat sobre i el resultat ha sigut aquest:
Un cop he obert aquesta fotografía al GIMP he anat a la barra d'eines i he clicat sobre "imagen" i he buscat "tamaño de lienzo.." i un cop he clicat aquí sobre m'ha sortit un recuadre on puc ajustar l'amplada i l'alçada de la fotografía. He posat els numeros que m'indicaven i on al costat hi ha una pestanyeta que diu "pixeles" he buscat percentatges i he clicat.Un cop fet tot això he clicat "redimensionar", i el resultat a sigut aquest:
Mida original |
75% de la seva mida |
50% de la seva mida |
10% de la seva mida |
3-Busca per internet una imatge d'un quadre famós i dissimuladament canvieu els colors d'algunes de les seves parts amb les eines de pintar. Signeu-ho amb els vostres noms.
Un cop he obert la fotografía al GIMP he anat a capas i he clicat capa nueva i m'ha sortit un quadre on s'ha de posar aceptar.He anat a "ventanas" i he clicat sobre "empotrables cerrados recientemente" i m'ha sortit una finestra on es poden veure les capes que tinc obertes i altres coses. He escollit un color i he comensat a pintar intentant no passar-me de les lineas. Un cop pintat el que tenia pensat, he anat a aquesta finestre última que he obert i on posa "opacidad" puc triar com d'intens vull que sigui el color i si vull que es noti o no. Un cop fet aixo he signat amb el meu nom amb l' "herramienta de texto" i he guardat la imatge. El resultat és aquest:
Fotografía del quadre original |
Fotografía del quadre famós amb alguns detalls canviats |
martes, 30 de octubre de 2012
Catedral de Vic
1.Documentació general:
La catedral de Sant Pere Apòstol o catedral de Vic és una catedral situada a prop del riu Mèder que es un sub afluent del Ter, desde allà es pot veure l'absis neoclàssic i el campanar romànic. Va començar el 24 de setembre del 1781, i va acabar el 1803.
Es troba a Vic la capital d'Osona.
La primera catedral de Vic apareix documentada l’any 516. Durant el període d’invasió sarraïna (717-718), fou destruïda, i no se n’edificà cap altra fins a la repoblació del territori d’Osona pel comte Guifré I el Pelós (886) i la restauració del bisbat.
L'arquitecte de la Catedral fou Josep Moretó i Codina
La catedral de Sant Pere Apòstol o catedral de Vic és una catedral situada a prop del riu Mèder que es un sub afluent del Ter, desde allà es pot veure l'absis neoclàssic i el campanar romànic. Va començar el 24 de setembre del 1781, i va acabar el 1803.
Es troba a Vic la capital d'Osona.
La primera catedral de Vic apareix documentada l’any 516. Durant el període d’invasió sarraïna (717-718), fou destruïda, i no se n’edificà cap altra fins a la repoblació del territori d’Osona pel comte Guifré I el Pelós (886) i la restauració del bisbat.
L'arquitecte de la Catedral fou Josep Moretó i Codina
Vista des del riu Mèder on es
veu l'absis
neoclàssic i el campanar romànic.
2.Anàlisi formal:
L'edifici de la catedral de Vic
es d'estil Neoclàssic, la planta es composta per un basilical de tres naus i un
absis central amb girola, la portalada és neoclàssica del 1803, el campanar és
d'estil romànic del segle XI, el claustre és gòtic del 1318, el retaule és gòtic
de Pere Oller del 1420 i la cripta romànica del 1020.
La catedral de Vic
està feta de pedra i rep un tractament defilat. El sistema constructiu és
arquivoltat. Els elements de suport bàsics de la catedral són els enormes pilars
situats a dins que separen les diferentes naus, els elements suportats són els
arcs i les cúpules.
L'espai interior, primer de tot el claustre es situa al costat de la catedral i té dos pisos.
Es diferencien bé les tres diferentes naus, l'únic que el transepte es molt petit o quasibé és inexistent, també trobem el deambulatori a la part superior de la foto i el claustre al costat.
L'espai es fragmentat en tres parts, la part de l'esglèsia, la cripta i el claustre, on l'esglèsia i el claustre reben molta bona il·luminació, el claustre perquè es majoritariament un espai obert, i l'esglèsia gràcies als vitralls de les bandes i el de l'entrada, en canvi la cripta és molt fosca, actualment la llum és artificial, i la raó d'això és que la cripta és d'origen romànic.
La catedral de vic està molt ben decorada amb les pintures de Josep Maria Sert que hi va treballar des de el 1926 fins al 2930.
Pel que fa a l'espai exterior, és un edifici d'un estil neoclàssic combina els estils dòric i toscà, amb una façana de pedra blanca, la façana de la catedral data de la remodelació de 1803, d'estil neoclàssica. A la part superior presenta una sota una rosassa central, ornamentada amb arquivoltes romàniques aprofitades de l'antiga catedral, i flanquejada per dues finestres. Té tres entrades, corresponent a les tres naus; la central és la més ornamentada, amb pilastres i frontó, i l'escultura de Sant Pere, patró del temple.En general es diferencía de les altres pel fet de que és una barreja de neoclàssic, gòtic, romànic, pel fet de que la catedral ha caigut dos cops durant dos guerres diferents, i hi han coses que s'han conservat i coses que no.
L'espai interior, primer de tot el claustre es situa al costat de la catedral i té dos pisos.
Es diferencien bé les tres diferentes naus, l'únic que el transepte es molt petit o quasibé és inexistent, també trobem el deambulatori a la part superior de la foto i el claustre al costat.
L'espai es fragmentat en tres parts, la part de l'esglèsia, la cripta i el claustre, on l'esglèsia i el claustre reben molta bona il·luminació, el claustre perquè es majoritariament un espai obert, i l'esglèsia gràcies als vitralls de les bandes i el de l'entrada, en canvi la cripta és molt fosca, actualment la llum és artificial, i la raó d'això és que la cripta és d'origen romànic.
La catedral de vic està molt ben decorada amb les pintures de Josep Maria Sert que hi va treballar des de el 1926 fins al 2930.
Pel que fa a l'espai exterior, és un edifici d'un estil neoclàssic combina els estils dòric i toscà, amb una façana de pedra blanca, la façana de la catedral data de la remodelació de 1803, d'estil neoclàssica. A la part superior presenta una sota una rosassa central, ornamentada amb arquivoltes romàniques aprofitades de l'antiga catedral, i flanquejada per dues finestres. Té tres entrades, corresponent a les tres naus; la central és la més ornamentada, amb pilastres i frontó, i l'escultura de Sant Pere, patró del temple.En general es diferencía de les altres pel fet de que és una barreja de neoclàssic, gòtic, romànic, pel fet de que la catedral ha caigut dos cops durant dos guerres diferents, i hi han coses que s'han conservat i coses que no.
3.Interpretació:
La catedral de Vic es podria dir que és una barreja de
neoclàssic, gòtic i romànic. Va ser construïda amb finalitat religiosa, i ara a
part de la finalitat religiosa també hi intervé una petita finalitat turística.
La catedral tal com es coneix ara va ser encarregada per Guifré I el Pelós
durant l'any 886. L'edifici basicament estava adreçat a la gent de l'esglèsia
catòlica. La catedral de Vic va rebre una influència artística molt important
durant el segle XX, ja que Josep Maria Sert va pintar la nau central i més tard,
durant la guerra cívil va ser cremada i destruida, el mateix Josep Maria Sert el
va tornar a repintar.
Per tant com havia dit abans es podria dir que la
catedral de Vic és una barreja d'estils d'arquitectura i que es manté
perfectament malgrat haver sigut reconstruida, cremada i fins i tot enfonsat
Mr.Potato
Què és una selecció en el programa GIMP? I una capa?
Una seleccio és quan tu esculls el tros de fotografía o tota la fotografía que agafes per modificar-ho o alguna altre cosa.
Una capa és una còpia de la foto original que l'ha pots editar i pots anar fent capes pero a sota de tot sempre quedarà la fotografía original.
martes, 23 de octubre de 2012
jueves, 18 de octubre de 2012
Comprensió de l'arquitectura
Comprensió
de l’arquitectura
Dels
diversos tipus d’arquitectura ens referirem a la històrica
anterior al segle XIX. Analitzarem el vocabulari bàsic, per després
aprendre a analitzar un edifici.
Vocabulari
bàsic de l’arquitectura
Hem
d’observar amb detall el tipus de materials amb que està feta , el
tractament del mur i els sistemes constructius que utilitza.
Els
materials
Els
materials havien de ser resistents. Els més habituals han estat la
pedra i el maó (i després de la Revolució Francesa també, el
ferro, l’acer, el formigó armat i el vidre).
La pedra era el material més utilitzat. S’ha adoptat qualsevol tipus de pedra dura i compacta que pogués ser tallada. S’extreien de les pedreres i eren treballades.
Carreus: si són regulars en forma de paral·lelepípede.
Carreuons: si només són regulars per dues cares.
Blocs: si són completament irregulars.
El maó ha estat utilitzat en la construcció d’èpoques molt antigues (però mai ha estat considerat com un material noble).
La pedra era el material més utilitzat. S’ha adoptat qualsevol tipus de pedra dura i compacta que pogués ser tallada. S’extreien de les pedreres i eren treballades.
Carreus: si són regulars en forma de paral·lelepípede.
Carreuons: si només són regulars per dues cares.
Blocs: si són completament irregulars.
El maó ha estat utilitzat en la construcció d’èpoques molt antigues (però mai ha estat considerat com un material noble).
Hi
ha hagut èpoques que no van voler deixar a la vista materials
constructius. Els murs, sobretot els interiors, es van cobrir am
diversos materials decoratius, com ara els guixos, els estucs, les
porcellanes i els placats de pedra. Ceràmica i vidre també són
materials decoratius. Tots aquets materials permeten dissimular els
murs i crear tota mena d’efectes decoratius. Parlem d’una
arquitectura no sincera.
El
tractament del mur
És
la disposició dels carreus i dels carreuons o blocs.
Els
sistemes constructius
És
l’escultura o l’esquelet bàsic d’un edifici.
Es distingeixen tres grans sistemes constructius: el sistema arquitravat, el sistema voltat i el sistema dels nous materials.
Es distingeixen tres grans sistemes constructius: el sistema arquitravat, el sistema voltat i el sistema dels nous materials.
El
primer sistema constructiu va ser l’arquitravat,
que consisteix en el predomini de la línia recte vertical,
horitzontal o inclinada.
Pressuposa l’existència de bigues rectes o inclinades de pedra o fusta sostingudes per columnes. Els espais interiors de l’arquitectura arquitravada solen ser petits o fragments, ja que la distància lliure entre columnes o peus drets no pot ser gaire ample.
Pressuposa l’existència de bigues rectes o inclinades de pedra o fusta sostingudes per columnes. Els espais interiors de l’arquitectura arquitravada solen ser petits o fragments, ja que la distància lliure entre columnes o peus drets no pot ser gaire ample.
El
sistema voltat té la seva base de definició en l’arc com a
element suportat. Hi predomina la cobra. Les cobertes voltades i les
cúpules permeten espais interiors més amplis i alliberats de les
columnes.
A
partir de la Revolució Francesa els nous
materials
(ferro, formigó armat, acer i vindre entre d’altres) han permès
construir amb uns altres sistemes.
L’estudi
d’un edifici històric: el procediment
Hem
de seguir uns passos en un ordre determinat. Hem de plantejar-nos un
seguit de preguntes que les seves respostes t’aclarin els diferents
conceptes.
Per poder respondre les preguntes i comunicar el resultat de la teva indignació, has de buscar informació o observar l’edifici amb atenció (de la majoria de preguntes, però, hauràs de buscar a les enciclopèdies o llibres d’història).
Per poder respondre les preguntes i comunicar el resultat de la teva indignació, has de buscar informació o observar l’edifici amb atenció (de la majoria de preguntes, però, hauràs de buscar a les enciclopèdies o llibres d’història).
Els
passos del comentari d’un edifici
Cal
procedir ordenadament la indignació i en el comentari posterior
sobre el que ens pot dir un edifici històric.
1-Documentació general
2-Anàlisi Formal
3-Interpretació i conclusió
1-Documentació general
2-Anàlisi Formal
3-Interpretació i conclusió
Primer
pas : la documentació general
Documentar-se
per elaborar la catalogació general de l’edifici i ressenyar-ne
els aspectes del vocabulari bàsic.
Segon
pas : l’anàlisi formal
-Descriure
la forma (la forma d’un edifici s’analitza a partir de: els
elements de suport i els suportats, i l’espai interior i
l’exterior). Explicitar els elements de l’estil. Pel que fa als
elements de suport, identificar fins a quin punt el mur contribueix a
sostenir el pes de la volta. Descriure columnes i les seves parts i
observar l’existència d’estreps o contraforts.
-Cal
descriure el sostre. En el cas que el sistema constructiu sigui
voltat, reconèixer-ne l’arc, identificar-ne el disseny formal i la
seva funció dins de l’edifici. Fixar-se i descriure el tipus de
volta i la forma i suport de les cúpules.
-Fixar-nos
en les dimensions i en les línies predominants de la construcció.
Observar si el que hi domina és el gust per la verticalitat o per
l’horitzontalitat, i si el disseny general juga amb les línies
corbes o rectes. Analitzar les parts de la façana, si juga amb la
racionalitat rectilínia o ondula el seu disseny. Descriure la
relació general de l’espai exterior amb l’entorn urbanístic,
deduint si l’edifici queda destacat, dissimulat o amagat.
-L’anàlisi
de l’interior d’un edifici pot començar per observar la planta,
de forma general i la manera com es distribueixen els espais. Deduir
si l’espai és unitari o fragmentat, i en relació amb el conjunt
de l’espai, dir si existeix algun tipus de direccionalitat o punt
ordenador.
Analitzar la il·luminació (sovint les formes d’il·luminació i d’ombra tenen un sentit simbòlic en molts dels edificis històrics).
Analitzar la il·luminació (sovint les formes d’il·luminació i d’ombra tenen un sentit simbòlic en molts dels edificis històrics).
-Dels
elements constructius i dels espais, aïllar-ne allò que sembla
constant de l’edifici comparat amb altres de la seva mateixa època.
Són elements del seu estil.
Tercer
pas : la interpretació
Consta
de tres punts clau: el contingut o significat, la funció i les raons
fonamentals que expliquen el conjunt.
Cal
identificar el caràcter de l’edifici en la seva voluntat
originària. Cal dir si es tracta d’una construcció pública,
privada, civil o religiosa. Investigar els símbols que s’amaguen a
l’exterior o a l’interior de l’edifici (els símbols dels
espais interiors i exteriors i la decoració ens permeten percebre la
mentalitat o imaginari de la gent de l’època en la qual es va
construir l’edifici. La deducció a partir de fonts sobre la
persona o la institució que encarregava l’obra i a qui o a què la
pensava dedicar també ens ajuda a comprendre’n el significat).
La
funció d’un edifici es pot deduir de manera senzilla a partir de
l’establiment del caràcter de la seva construcció original. Les
explicacions consisteixen a posar en relació les formes, el
contingut i la funció amb la mentalitat, la societat i l’economia
de l’època històrica en què es va construir l’edifici.
Finalment,
una conclusió breu que resumeixi el conjunt de la interpretació o
que aporti aspectes de sensibilitat personal.
Activitats:
1.Quin és el vocabulari bàsic de l’arquitectura?
R/Els materials, els sistemes constructius i el tractament del mur.
2.Quin és el material més sovintejat de l’arquitectura històrica abans de la Revolució Industrial?
R/La pedra i el maó.
3.Què és un carreu?
R/Pedres regulars en forma de paral·lelepípede.
4.Quines són les diferències principals entre l’arquitectura arquitravada i l’arquitectura voltada?
R/Doncs que l’arquitravada consisteix en el predomini absolut de la línia recta vertical, horitzontal o inclinada i la voltada hi predomina la corba.
5.Coneixes algun edifici que estigui totalment tancat per una cortina de vidre?Per què creus que abans de la Revolució Industrial hauria estat impossible de fer?
R/La torre Agbar de Barcelona. Perquè el pes de l’estructura no l’aguantava el vidre.
R/La Catedral de Santa Maria de Girona, la major part de la Catedral va ser dissenyada per Guillermo Bofilo, va començar a ser construida el 29 d'abril del 1312 i es va acabar al segle XVIII. Està situada al centre de la ciutat de Girona capital de la seva província.
R/Els contraforts, els arcs i les columnes són materials de suport i la volta és la part suportada.
2.Quins d’aquests elements pertanyen a un sistema constructiu voltat i quin a un d’arquitravat?
R/Els arcs i les voltes són elements de un sistema constructiu voltat i els contraforts i les columnes arquitravat.
3.Memoritza les parts de la columna i de l’arc.
R/Les parts de la columna són la base que és la part inferior i es el que suporta el pes del fust que és la part del mig i el que esta en contacte amb la part de dalt o sostre és el capitell. De l'arc trovem les dovelles que són les petites rajoles que formen l'arc, el clau que és la peça del mig i manté l'estructura, i la part de dins s'anomena intradós i l'exterior extradós
3.Memoritza les parts de la columna i de l’arc.
R/Les parts de la columna són la base que és la part inferior i es el que suporta el pes del fust que és la part del mig i el que esta en contacte amb la part de dalt o sostre és el capitell. De l'arc trovem les dovelles que són les petites rajoles que formen l'arc, el clau que és la peça del mig i manté l'estructura, i la part de dins s'anomena intradós i l'exterior extradós
Anàlisi d'una obra escultòrica
L'escultura
L'escultura es pot distingir entre talla o cistellat
El
cistellat es refereix etimològicament al concepte d'escultura dericat
del llatí, com deia Miquel Àngel, l'obra és dins del bloc de metèria,
l'únic que cal fer és ajudar-la a sortir. L'escultor quan talla realitza
una tasca de desbastat que demana molta habilitat tècnica.
El modelat
Li
cal materials tous fets a mà o amb algun estri com l'espàtula. El
procediment més important per obtenir l'obra per modelat és el que es fa
quan aquesta és de bronze i mitjançant fundicions.
La plàstica
La plàstica o art de modelar i fa referència només a aquella activitat esultòrica que usa materials tous
El tret específic de l'escultura: La tridimensionalitat
La
característica més própia de l'escultura i que la separa de la pintura
és la tridimensionalitat. Aquest aspecte es troba en l'escultura de
bulto rodó o exempta, ocupant un espai real de 3 dimensions.
Materials
A part de les característiques anotades el material que configura l'obra escultòrica té una importància vital.
Repòs i moviment
La
representació d'estabilitat i moviment en l'escultura depèn
principalment de les formes. La disposició o combinació de línies
verticals i horitzontals amb d'altres en diagonal, corbes i formes
geomètriques poden donar a l'obra una més gran senseció de moviment o de
repòs.
-El ritme
o composició en seqüències rítimiques i essencialment lineals. La vista
, al seguir aquestes formes seqüencials estimula la imaginació creant
una sensació il·lusòria de moviment.
-La tensió com a dinamització i vivificació
-Moviment real s’aconsegueix pel tractament rítmic de la pròpia escultura
Llum i color
-Llum té un paper essencial com a element plàstic.
Generalment és una llum natural amb la què hi compta l’escultor alhora
de distribuir les masses i els volums.
-Color aplicat a l’escultura té, al llarg de les
distintes èpoques, sentits diferents. A l’art egipci el color escultòric
posseeix o cerca una intenció simbòlica.
Vocabulari
Esculpir, entrellar, tallantar, modelat
Escultor, estatuari, estatuer, imatger
Escultura, plàstica o art plàstica, torèutica, estereotomia
L'obra esculpida, estàtua, imatge, figura, talla
Fitxa per comentar una obra escultòrica
1.Observació i anàlisi de l'escultura
Caracterització de l'obra
Segons la seva forma una escultura exempta és la que permet que es giri completament al seu voltant.
Relleu,
existeix el relleu negatiu en que les figures estan més enfonsades.
L'alt relleu, les figures sobresurten. Baix relleu és el relleu en que
les figures sobresurten menys.
Tipus de material utilitzat: el material també determina a tècnica l’instrumental.
Fang cuit i vidriat la tècnica és el modelatge a mà o amb torn i afegint fang manualment.
Pedra la tècnica consisteix a esculpir amb cisell (buidar pedra d’un bloc compacte).
Fusta la tècnica és la talla amb gúbia (buidar fusta d’un bloc) i encolar (afegir fusta a l’obra).
Metall la tècnica és la fundició a cera perduda amb un motlle i també el soldatge de metalls.
2.La funcionalitat de l'obra
-Decoració aplicada a un monument arquitectònic.
-Suport d’un element constructiu.
-Decoració interior associada a un mobiliari o bé decoració exterior.
3.Identificaciò de l'obra i valoració del seu caràcter històric
-Identificació de l’estil i de l’autor, i de les seves característiques.
-Relació de l’obra amb el seu marc històric i a la inversa.
jueves, 11 de octubre de 2012
Art i història
1.L’art i la creació artística
L’art i l’home són inseparables. L’art és una forma d’expressió per donar a conèixer idees i sentiments. La creació de l’autor és més o menys fidel a la realitat segons l’època o la tendència. En l’actualitat la fotografia i el cinema aconsegueixen ser el retrat més fidel de la realitat. L’art ha passat a ser més una creació, fins i tot a vegades pot arribar a expressar formes lletges, per tant lluny dels cànons del que en un principi es considerava art, l’expressió de bellesa.
2.Naturalesa de l’obra d’art
L’artista rep influència de la societat, del seu entorn més proper i la seva obra és resultat de tot això, per tant reflectís la seva personalitat i fins i tot podem arribar a conèixer el seu perfil psicològic. Les seves vivències personals incidiran fortament en la seva obra. Apart de l’expressió personal de l’artista també hi podem descobrir aspectes de l’època i de la societat on viu. La part artística ve condicionada pels coneixements de l’artista, les seves destreses, els materials amb els que treballa… Les obres d’art s’han d’entendre no com una millora de l’època anterior però si com un perfeccionament i un millor coneixement de les tècniques.
3.L’obra artística i l’estil
Cada època ve definida per unes característiques que comparteixen els artistes. Dins de cada moviment hi ha unes fases que apareixen successivament: 1.Aracaica, quan comencen a aparèixer les primeres característiques que després definiran el moviment. 2.Clàssica, és l’època culminant, es segueixen fidelment les normes de l’estil. 3.Manierista, quan els artistes a part de repetir formes, les transformen. 4.Barroca, es contrapesa el grandiós i monumental a l’equilibrat, el secundari a l’essencial. 5.Recurrent, es tornen a imitar les formes del passat. S’anomenen amb el prefix neo- seguit del nom de l’estil imitat.
4. Funció de l’artista
Les primeres manifestacions de l’art eren de caràcter màgic i religiós. Més endavant quan es van començar a fer grans edificis l’escultura i la pintura servien per mostrar poder i riquesa i en alguns casos tenien finalitat commemorativa. L’arquitectura en canvi, té una finalitat eminentment utilitària per tant els aspectes tècnics són els més importants tot i que al llarg de la història els aspectes estètics ens han permès gaudir de diferents estils arquitectònics.
5.La valoració de l’obra d’art
La valoració ha anat evolucionant al llarg de la història. A finals del segle XIX es defensava l’art com a forma i no com una experiència sentimental. Els defensors principals d’aquesta teoria van ser els membres de l’escola de Viena. Entre els segles XIX i XX el principal objectiu és el significat de l’obra d’art, sense deixar de banda la part formal, les obres s’interpreten a tres nivells: a)Identificar el representant b)Identificar el tema i els valors simbòlics c)Identificar el significat, les idees o valors que l’autor volia transmetre. Amb el marxisme es va arribar al punt on l’obra de l’art es vincula amb l’estructura social, cultural , política i dóna lloc al que s’anomena Sociologia de l’art. Segons els seus seguidors l’obra d’art sorgeix en el sí d’un context històric i per tant s’han de tenir en compte aquestes circumstàncies que l’han fet possible, per poder-la entendre. Més endavant van sorgir nous corrents com la Psicologia de l’art on es fa especial incidència en la psicologia de l’autor. L’estructuralisme fa una interpretació de l’obra d’art partint d’un procés d’anàlisi com el que es faria en qualsevol tipus de llenguatge comunicatiu. Tots aquests corrents han aportat noves idees que han contribuït a enriquir l’anàlisi de les obres d’art, però entre ells són tots complementaris i no es podrien entendre els uns sense els altres.
Las Meninas, de Velázquez: és una obra d'art perquè és únic i va ser un dels quadres més importants de Velázquez. A part de Las Meninas, també se'l coneix com a La Familia de Felipe IV.
Un ordinador no és una obra d'art perquè n'hi han molts de la mateixa sèrie, i per tant no és únic.
L’art i l’home són inseparables. L’art és una forma d’expressió per donar a conèixer idees i sentiments. La creació de l’autor és més o menys fidel a la realitat segons l’època o la tendència. En l’actualitat la fotografia i el cinema aconsegueixen ser el retrat més fidel de la realitat. L’art ha passat a ser més una creació, fins i tot a vegades pot arribar a expressar formes lletges, per tant lluny dels cànons del que en un principi es considerava art, l’expressió de bellesa.
2.Naturalesa de l’obra d’art
L’artista rep influència de la societat, del seu entorn més proper i la seva obra és resultat de tot això, per tant reflectís la seva personalitat i fins i tot podem arribar a conèixer el seu perfil psicològic. Les seves vivències personals incidiran fortament en la seva obra. Apart de l’expressió personal de l’artista també hi podem descobrir aspectes de l’època i de la societat on viu. La part artística ve condicionada pels coneixements de l’artista, les seves destreses, els materials amb els que treballa… Les obres d’art s’han d’entendre no com una millora de l’època anterior però si com un perfeccionament i un millor coneixement de les tècniques.
3.L’obra artística i l’estil
Cada època ve definida per unes característiques que comparteixen els artistes. Dins de cada moviment hi ha unes fases que apareixen successivament: 1.Aracaica, quan comencen a aparèixer les primeres característiques que després definiran el moviment. 2.Clàssica, és l’època culminant, es segueixen fidelment les normes de l’estil. 3.Manierista, quan els artistes a part de repetir formes, les transformen. 4.Barroca, es contrapesa el grandiós i monumental a l’equilibrat, el secundari a l’essencial. 5.Recurrent, es tornen a imitar les formes del passat. S’anomenen amb el prefix neo- seguit del nom de l’estil imitat.
4. Funció de l’artista
Les primeres manifestacions de l’art eren de caràcter màgic i religiós. Més endavant quan es van començar a fer grans edificis l’escultura i la pintura servien per mostrar poder i riquesa i en alguns casos tenien finalitat commemorativa. L’arquitectura en canvi, té una finalitat eminentment utilitària per tant els aspectes tècnics són els més importants tot i que al llarg de la història els aspectes estètics ens han permès gaudir de diferents estils arquitectònics.
5.La valoració de l’obra d’art
La valoració ha anat evolucionant al llarg de la història. A finals del segle XIX es defensava l’art com a forma i no com una experiència sentimental. Els defensors principals d’aquesta teoria van ser els membres de l’escola de Viena. Entre els segles XIX i XX el principal objectiu és el significat de l’obra d’art, sense deixar de banda la part formal, les obres s’interpreten a tres nivells: a)Identificar el representant b)Identificar el tema i els valors simbòlics c)Identificar el significat, les idees o valors que l’autor volia transmetre. Amb el marxisme es va arribar al punt on l’obra de l’art es vincula amb l’estructura social, cultural , política i dóna lloc al que s’anomena Sociologia de l’art. Segons els seus seguidors l’obra d’art sorgeix en el sí d’un context històric i per tant s’han de tenir en compte aquestes circumstàncies que l’han fet possible, per poder-la entendre. Més endavant van sorgir nous corrents com la Psicologia de l’art on es fa especial incidència en la psicologia de l’autor. L’estructuralisme fa una interpretació de l’obra d’art partint d’un procés d’anàlisi com el que es faria en qualsevol tipus de llenguatge comunicatiu. Tots aquests corrents han aportat noves idees que han contribuït a enriquir l’anàlisi de les obres d’art, però entre ells són tots complementaris i no es podrien entendre els uns sense els altres.
Las Meninas, de Velázquez: és una obra d'art perquè és únic i va ser un dels quadres més importants de Velázquez. A part de Las Meninas, també se'l coneix com a La Familia de Felipe IV.
Un ordinador no és una obra d'art perquè n'hi han molts de la mateixa sèrie, i per tant no és únic.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)