L’art i l’home són inseparables. L’art és una forma d’expressió per donar a conèixer idees i sentiments. La creació de l’autor és més o menys fidel a la realitat segons l’època o la tendència. En l’actualitat la fotografia i el cinema aconsegueixen ser el retrat més fidel de la realitat. L’art ha passat a ser més una creació, fins i tot a vegades pot arribar a expressar formes lletges, per tant lluny dels cànons del que en un principi es considerava art, l’expressió de bellesa.
2.Naturalesa de l’obra d’art
L’artista rep influència de la societat, del seu entorn més proper i la seva obra és resultat de tot això, per tant reflectís la seva personalitat i fins i tot podem arribar a conèixer el seu perfil psicològic. Les seves vivències personals incidiran fortament en la seva obra. Apart de l’expressió personal de l’artista també hi podem descobrir aspectes de l’època i de la societat on viu. La part artística ve condicionada pels coneixements de l’artista, les seves destreses, els materials amb els que treballa… Les obres d’art s’han d’entendre no com una millora de l’època anterior però si com un perfeccionament i un millor coneixement de les tècniques.
3.L’obra artística i l’estil
Cada època ve definida per unes característiques que comparteixen els artistes. Dins de cada moviment hi ha unes fases que apareixen successivament: 1.Aracaica, quan comencen a aparèixer les primeres característiques que després definiran el moviment. 2.Clàssica, és l’època culminant, es segueixen fidelment les normes de l’estil. 3.Manierista, quan els artistes a part de repetir formes, les transformen. 4.Barroca, es contrapesa el grandiós i monumental a l’equilibrat, el secundari a l’essencial. 5.Recurrent, es tornen a imitar les formes del passat. S’anomenen amb el prefix neo- seguit del nom de l’estil imitat.
4. Funció de l’artista
Les primeres manifestacions de l’art eren de caràcter màgic i religiós. Més endavant quan es van començar a fer grans edificis l’escultura i la pintura servien per mostrar poder i riquesa i en alguns casos tenien finalitat commemorativa. L’arquitectura en canvi, té una finalitat eminentment utilitària per tant els aspectes tècnics són els més importants tot i que al llarg de la història els aspectes estètics ens han permès gaudir de diferents estils arquitectònics.
5.La valoració de l’obra d’art
La valoració ha anat evolucionant al llarg de la història. A finals del segle XIX es defensava l’art com a forma i no com una experiència sentimental. Els defensors principals d’aquesta teoria van ser els membres de l’escola de Viena. Entre els segles XIX i XX el principal objectiu és el significat de l’obra d’art, sense deixar de banda la part formal, les obres s’interpreten a tres nivells: a)Identificar el representant b)Identificar el tema i els valors simbòlics c)Identificar el significat, les idees o valors que l’autor volia transmetre. Amb el marxisme es va arribar al punt on l’obra de l’art es vincula amb l’estructura social, cultural , política i dóna lloc al que s’anomena Sociologia de l’art. Segons els seus seguidors l’obra d’art sorgeix en el sí d’un context històric i per tant s’han de tenir en compte aquestes circumstàncies que l’han fet possible, per poder-la entendre. Més endavant van sorgir nous corrents com la Psicologia de l’art on es fa especial incidència en la psicologia de l’autor. L’estructuralisme fa una interpretació de l’obra d’art partint d’un procés d’anàlisi com el que es faria en qualsevol tipus de llenguatge comunicatiu. Tots aquests corrents han aportat noves idees que han contribuït a enriquir l’anàlisi de les obres d’art, però entre ells són tots complementaris i no es podrien entendre els uns sense els altres.
Las Meninas, de Velázquez: és una obra d'art perquè és únic i va ser un dels quadres més importants de Velázquez. A part de Las Meninas, també se'l coneix com a La Familia de Felipe IV.
No hay comentarios:
Publicar un comentario