Comprensió de l'arquitectura

Comprensió de l’arquitectura

Dels diversos tipus d’arquitectura ens referirem a la històrica anterior al segle XIX. Analitzarem el vocabulari bàsic, per després aprendre a analitzar un edifici.

Vocabulari bàsic de l’arquitectura

Hem d’observar amb detall el tipus de materials amb que està feta , el tractament del mur i els sistemes constructius que utilitza.

Els materials

Els materials havien de ser resistents. Els més habituals han estat la pedra i el maó (i després de la Revolució Francesa també, el ferro, l’acer, el formigó armat i el vidre).
La pedra era el material més utilitzat. S’ha adoptat qualsevol tipus de pedra dura i compacta que pogués ser tallada. S’extreien de les pedreres i eren treballades.
Carreus: si són regulars en forma de paral·lelepípede.
Carreuons: si només són regulars per dues cares.
Blocs: si són completament irregulars.
El maó ha estat utilitzat en la construcció d’èpoques molt antigues (però mai ha estat considerat com un material noble).

Hi ha hagut èpoques que no van voler deixar a la vista materials constructius. Els murs, sobretot els interiors, es van cobrir am diversos materials decoratius, com ara els guixos, els estucs, les porcellanes i els placats de pedra. Ceràmica i vidre també són materials decoratius. Tots aquets materials permeten dissimular els murs i crear tota mena d’efectes decoratius. Parlem d’una arquitectura no sincera.

El tractament del mur

És la disposició dels carreus i dels carreuons o blocs.

Els sistemes constructius

És l’escultura o l’esquelet bàsic d’un edifici.
Es distingeixen tres grans sistemes constructius: el sistema arquitravat, el sistema voltat i el sistema dels nous materials.

El primer sistema constructiu va ser l’arquitravat, que consisteix en el predomini de la línia recte vertical, horitzontal o inclinada.
Pressuposa l’existència de bigues rectes o inclinades de pedra o fusta sostingudes per columnes. Els espais interiors de l’arquitectura arquitravada solen ser petits o fragments, ja que la distància lliure entre columnes o peus drets no pot ser gaire ample.

El sistema voltat té la seva base de definició en l’arc com a element suportat. Hi predomina la cobra. Les cobertes voltades i les cúpules permeten espais interiors més amplis i alliberats de les columnes.

A partir de la Revolució Francesa els nous materials (ferro, formigó armat, acer i vindre entre d’altres) han permès construir amb uns altres sistemes.

L’estudi d’un edifici històric: el procediment

Hem de seguir uns passos en un ordre determinat. Hem de plantejar-nos un seguit de preguntes que les seves respostes t’aclarin els diferents conceptes.
Per poder respondre les preguntes i comunicar el resultat de la teva indignació, has de buscar informació o observar l’edifici amb atenció (de la majoria de preguntes, però, hauràs de buscar a les enciclopèdies o llibres d’història).

Els passos del comentari d’un edifici

Cal procedir ordenadament la indignació i en el comentari posterior sobre el que ens pot dir un edifici històric.
1-Documentació general
2-Anàlisi Formal
3-Interpretació i conclusió

Primer pas : la documentació general

Documentar-se per elaborar la catalogació general de l’edifici i ressenyar-ne els aspectes del vocabulari bàsic.

Segon pas : l’anàlisi formal

-Descriure la forma (la forma d’un edifici s’analitza a partir de: els elements de suport i els suportats, i l’espai interior i l’exterior). Explicitar els elements de l’estil. Pel que fa als elements de suport, identificar fins a quin punt el mur contribueix a sostenir el pes de la volta. Descriure columnes i les seves parts i observar l’existència d’estreps o contraforts.

-Cal descriure el sostre. En el cas que el sistema constructiu sigui voltat, reconèixer-ne l’arc, identificar-ne el disseny formal i la seva funció dins de l’edifici. Fixar-se i descriure el tipus de volta i la forma i suport de les cúpules.

-Fixar-nos en les dimensions i en les línies predominants de la construcció. Observar si el que hi domina és el gust per la verticalitat o per l’horitzontalitat, i si el disseny general juga amb les línies corbes o rectes. Analitzar les parts de la façana, si juga amb la racionalitat rectilínia o ondula el seu disseny. Descriure la relació general de l’espai exterior amb l’entorn urbanístic, deduint si l’edifici queda destacat, dissimulat o amagat.

-L’anàlisi de l’interior d’un edifici pot començar per observar la planta, de forma general i la manera com es distribueixen els espais. Deduir si l’espai és unitari o fragmentat, i en relació amb el conjunt de l’espai, dir si existeix algun tipus de direccionalitat o punt ordenador.
Analitzar la il·luminació (sovint les formes d’il·luminació i d’ombra tenen un sentit simbòlic en molts dels edificis històrics).

-Dels elements constructius i dels espais, aïllar-ne allò que sembla constant de l’edifici comparat amb altres de la seva mateixa època. Són elements del seu estil.

Tercer pas : la interpretació

Consta de tres punts clau: el contingut o significat, la funció i les raons fonamentals que expliquen el conjunt.

Cal identificar el caràcter de l’edifici en la seva voluntat originària. Cal dir si es tracta d’una construcció pública, privada, civil o religiosa. Investigar els símbols que s’amaguen a l’exterior o a l’interior de l’edifici (els símbols dels espais interiors i exteriors i la decoració ens permeten percebre la mentalitat o imaginari de la gent de l’època en la qual es va construir l’edifici. La deducció a partir de fonts sobre la persona o la institució que encarregava l’obra i a qui o a què la pensava dedicar també ens ajuda a comprendre’n el significat).

La funció d’un edifici es pot deduir de manera senzilla a partir de l’establiment del caràcter de la seva construcció original. Les explicacions consisteixen a posar en relació les formes, el contingut i la funció amb la mentalitat, la societat i l’economia de l’època històrica en què es va construir l’edifici.

Finalment, una conclusió breu que resumeixi el conjunt de la interpretació o que aporti aspectes de sensibilitat personal.

Activitats:

1.Quin és el vocabulari bàsic de l’arquitectura?
R/Els materials, els sistemes constructius i el tractament del mur.

2.Quin és el material més sovintejat de l’arquitectura històrica abans de la Revolució Industrial?
R/La pedra i el maó.

3.Què és un carreu?
R/Pedres regulars en forma de paral·lelepípede.

4.Quines són les diferències principals entre l’arquitectura arquitravada i l’arquitectura voltada?
R/Doncs que l’arquitravada consisteix en el predomini absolut de la línia recta vertical, horitzontal o inclinada i la voltada hi predomina la corba.

5.Coneixes algun edifici que estigui totalment tancat per una cortina de vidre?Per què creus que abans de la Revolució Industrial hauria estat impossible de fer?
R/La torre Agbar de Barcelona. Perquè el pes de l’estructura no l’aguantava el vidre.

6.Posa un exemple d'algun aspecte d'aquest procediment general aplicat a un edifici que coneguis.
R/La Catedral de Santa Maria de Girona, la major part de la Catedral va ser dissenyada per Guillermo Bofilo, va començar a ser construida el 29 d'abril del 1312 i es va acabar al segle XVIII. Està situada al centre de la ciutat de Girona capital de la seva província. 

1.Quins d’aquests elements són de suport i quins suportats?

R/Els contraforts, els arcs i les columnes són materials de suport i la volta és la part suportada.

2.Quins d’aquests elements pertanyen a un sistema constructiu voltat i quin a un d’arquitravat?

R/Els arcs i les voltes són elements de un sistema constructiu voltat i els contraforts i les columnes arquitravat.

3.Memoritza les parts de la columna i de l’arc.
R/Les parts de la columna són la base que és la part inferior i es el que suporta el pes del fust que és la part del mig i el que esta en contacte amb la part de dalt o sostre és el capitell. De l'arc trovem les dovelles que són les petites rajoles que formen l'arc, el clau que és la peça del mig i manté l'estructura, i la part de dins s'anomena intradós i l'exterior extradós